Quan costa la democràcia? Hom pot pensar que és un valor, que no té preu, que, en el cas de tenir preu, sempre cal pagar-lo. Bé, una de les factures de la democràcia és la de les subvencions estatals als partits polítics. La factura, present als pressupostos de l'Estat d'enguany, és de 82,3 milions d'euros.
La llista completa és tal:
PP: 34.470.400,58 €
PSOE: 32.629.432,74 €
PSC: 5.716.965,04 €.
CDC: 1.887.559,95 €
IU: 1.826.649,92 €
PNB: 1.151.023,89 €
ERC: 954.544,63 €
UPiD: 758.748,59 €
BNG: 629.282,35 €
UDC: 629.186,65 €
CC: 545.011,38 €
IPC-Verds: 485,935,92 €
UPN-PP: 452.614,26 €
Nafarroa Bai: 217.124,10 €
Em pregunto quin mètode han fet servir per calcular la proporció que ha de rebre cadascun. Resulta sorprenent que PNB i ERC, essent conscient de les diferències clau, rebin un ajut semblant.
Hipòcritament, es parlava darrerament entre els partits minoritaris de fer minvar el sou vitalici dels ex-presidents del Govern central. És clar que el que podríem anomenar PSOE-PP, sociopopulisme, s'oposà. Suposem que, ara, una raó semblant fa que cap dels partits no digui "prô!" respecte aquests generosos ajuts.
Siguem clars, però, nosaltres, que no som un partit: és el furt. Un furt, diguem-ne, institucionalitzat. Ara bé, adonem-nos-en: la bogeria institucionalitzada no deix de ser bogeria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada