Vicenç Navarro versus David Brooks

L'article a l'Ara (22.12.2011) del Dr. Navarro critica la hermenèutica neoliberal sobre l'Europa dels nostre dies. Un concepte en crisi -com precisament l'és Europa- és molt susceptible de ser malinterpretat, capgirat, malès abans d'hora. Els enemics d'Europa, no ho oblidem, són sobretot els no europeus, aquells que, diguem-ne, han de pagar els drets aduaners per entrar-hi amb els seus productes. Aquest són, com ens mostra de biaix l'article, els nord-americans de dretes. Això és, no Krugman, ans Brooks. El darrer, fa pocs dies, va escriure al The New York Times, fent-ne  una lectura d'acord amb les últimes conseqüències, que a la Unió Europea hi ha, d'una banda, banquers alemanys i francesos amb bones intencions que donen diners i, d'altra banda, països amb Administracions públiques sobredimensionades que els reben. La Unió no rutlla, al capdavall, per això: perquè aquells que reben diners no els tornen i, doncs, s'acaba el negoci dels creditors.

El Dr. Navarro ofereix una dada: "la despesa pública per habitant és, a Espanya, la més baixa de la UE-15 [...] i pel que fa el percentatge de població que són funcionaris, és només un 9% (I), un dels més baixos de la UE". Precisament, la mitjana europea és del 15% i a Suècia el percentatge s'enfila fins el 25%. Per tant, delega Navarro un escreix de responsabilitat als particulars i als seus deutes privats.

En aquest escenari, apareix Rajoy amb l'austeritat dels pressupostos de l'Estat. No oblidem mai, en aquest punt, que l'única partida útil dels pressupostos de l'Estat central són les pensions, així com les prestacions per desocupació. Per la resta, interessos de deute públic, defensa i altres diverses parafarnàlies. I Rajoy diu al seu discurs que la sola partida que pujarà (tret de la dels interessos, que es dóna per suposat) és la de les pensions, a fi d'augmentar el poder adquisitiu dels pensionistes. Sembla que anem a la deriva: Rajoy pensa el mateix que Brooks.   

(I) Cal anar amb compte: 9,6% és a Catalunya, mentre 15,8% a Espanya. En tot cas, per sota de la mitjana.

L'impost de societats a les dues Irlandes

La Hisenda estatal depèn més que en cap altre moment del que succeeixi a la globalitat. Ara bé, què s'esdevingui a l'Estat veí és encara molt important. Per aquesta raó, Irlanda del Nord vol, en vistes al 2012, aplicar un impost de societats (corporation tax) semblant al de la República d'Irlanda. L'únic problema és que, com se sap, els irlandesos paguen l'impost de societats més baix del món, això és, del 12,5%. Per aquesta raó, Irlanda del Nord l'ha igualat (pagant 6,5% menys que la resta dels britànics, als quals se'ls graven les societat fins un 19%), sols a fi, però, de crear llocs de treball. Per tenir dos punts de referència, tinguem en compte que a Espanya és del 30%, tret de l'excepció d'Euskadi, que és del 28%, mentre a Luxemburg és del 15 % com regla general. El cas d'Irlanda, les dues a partir de l'any vinent, és una indecència a aquesta Europa nostra. 

Municipis problemàtics i resultats relatius el 20N

Hi ha una sèrie de municipis catalans que no entenc: municipis on el darrer vint de novembre hi guanyà el Partit Popular. Són aquests els següents enumerats. A Lleida: Els Omellons (a prop de Les Borges Blanques, amb 60 vots i el 37% del total). A Tarragona: Godall (petit, però existent), La Sénia (vora València), Corbera d'Ebre, Mont-roig del Camp, Vila-seca, Salou (amb quasi 3 mil vots i el 38%, que té l'honor de ser l'indret més popular de Catalunya), Pobla de Mafumet, Pallaresos, la ciutat de Tarragona (amb 17 mil vots i el 30%), Rodà de Barà,  Pobla de Montornès i Olivella. A Barcelona: Castelldefels (8 mil vots i 31%), Querol (96 vots i el 34% del total) i Lliçà d'Amunt. A Girona: La Vajol (únic municipi de la província, amb 12 vots, sí, exactament 12, i el 32 % del total). I l'Aran: Vilamòs (28 vots i 38%) i Bossòts. En total, 19 municipis catalans que han caigut sota la marea blava. Són, però, municipis (tret de Tarragona i Castellsdefels, que són dos casos terribles i dolorosos) petits i de nul·la influència. I, sobretot, el PP no ha anat més enllà, en el cas de Salou, del 38%. 

Encara s'entén menys, però, què passa amb els 715.802 vots al PP a Catalunya, que suposa el 20,7% del total. La bona notícia és que aquesta percentual es troba força per sota del 44,62% del PP a Espanya. Exactament, 23,92 punts per sota, que Déu n'hi do. La bona notícia, en suma, és que el PP és el tercer partit de Catalunya. Ara bé, la mala notícia és, alhora, que és el tercer partit més votat de Catalunya, només 10 punts per sota del guanyador. Cal rumiar-se prou bé què en fem d'aquesta gent.

El camí que convindria seguir probablement es diu "Girona", que amb el 16,2% dels vots al partit espanyolista, atès que és la província, després de Gipuzkoa (amb 13,87% sobre el total), amb menys recolzament al futur Govern central.