La legitimitat és més important que la legalitat i, per tant, la legalitat ha de cercar sempre el màxim de legitimitat. És un camí aspre que no ha de dir: som un Estat, ans tot altre: som un poble.
La legitimitat es fonamenta en la lleialtat institucional, això és, tu, que vols fer un cop d’estat, has embogit i deixo d’escoltar-te. Respectem les institucions i ens en refiem. Adonem-nos, però, del rerafons: la lleialtat és un vincle inventat entre persones i Estat. És una mera invenció. Tots els Estats, això no obstant, subsisteixen gràcies a aquesta invenció comuna que ens vincula davant una mateixa autoritat. La vida conjunta d’un poble sota unes mateixes institucions pot funcionar (Alemanya) o no pas (Turquia). Darrerament, els catalans ja no respecten algunes institucions de l’Estat espanyol, com ara el Tribunal Constitucional, perquè ja ha esdevingut la tercera cambra legislativa. La premsa catalana mai no havia atacat tant durament a cap altre institució estatal. Es posa en escac la dignitat de Catalunya. Cau el vincle inventat i hi veiem clar: no som un mateix poble. Talment, comença a sonar bé la cançó de tu, que vols dissoldre susdit Tribunal, ara t’escolto!
Si no ens empassem la ficció de la novel·la que estem llegint, ens llisca el llibre de les mans. No ens interessa. La vida d’un poble roman unida, tot i no tenir Estat. Ens ho creiem. Albirem, quan la legalitat entra en crisi per manca de legitimitat, una idea ambiciosa i comuna. Podem inventar alguna cosa nova: un Estat català.
El món no serà pas el seu passat, ans el seu futur. Davant aquest futur, Espanya diu: això és impossible, perquè la llei diu que no pot ser. La legitimitat catalana, aleshores, respon: no és pas que no gosem perquè és impossible, sinó que, atès que no gosem, és impossible. Així que, sense pors. El món polític pot ser exactament el que nosaltres vulguem. Gosem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada