El 75% dels drogoaddictes són a l’atur. Ara bé, abans o després de prendre drogues? Les dues opcions són vàlides. El problema de retruc: els aturats prenen, pel fet de ser aturats, més drogues. Els homes, sempre (trets dels ansiolítics), molts més que les dones (depenent de la droga, ben bé el doble). La droga no és un mal per a la salut pública: és un mal per a l'economia del país.
La solució no és la legalització. El discurs ximple i ja incapaç de sorprendre ningú diu: si legalitzem les drogues, aleshores l'Estat en rebrà un munt d'impostos. Això és un malentès: no barrejem dos nivells. Una cosa és que es pugui finançar l'erari públic de la manera més vària (el tabac, l'alcohol, la producció armamentística extremenya, etc.) i una altra cosa és que sigui acceptable moralment. Unir el terme legalitzar al concepte profitós econòmicament té com a única conseqüència el fet que la moral ja no és rellevant.
Seguint la doctrina majoritària del "convé legalitzar tot el que doni diners" ens menem irremeiablement devers l'acceptació d'altres moltes activitats delictives. Serveis com els sicaris, que cotitzarien, podrien ajudar a pagar les pensions. Que doni llocs de feina, això no és pas un argument, perquè no parlem pas d'economia. No és que aquell 20% o 30% de l'economia espanyola anomenada submergida o en negre hagi de sortir a la llum i beneficiar-nos-en tots plegats. Aquell sector fosc, més aviat, ha de desaparèixer.
La moral ben pot ser que deixi de ser, un dia, rellevant. Ara bé, de moment, la política para atenció a què vol la gent: la moral no permet que la droga es legalitzi. Que alguns drogoaddictes tant se'ls enfumi, això rai. La proporció de drogo-depenents és comparable, del cert, a la gent que vol dinamitar la democràcia i l'estat del benestar. Atenció! No es descarta que algun dia aquesta minoria comenci a canviar la història.
La lluita contra la droga és probablement una de les més lícites de l'Estat. Àdhuc, és una de les raons de ser dels cossos de seguretat de l'Estat.
La solució no és la legalització. El discurs ximple i ja incapaç de sorprendre ningú diu: si legalitzem les drogues, aleshores l'Estat en rebrà un munt d'impostos. Això és un malentès: no barrejem dos nivells. Una cosa és que es pugui finançar l'erari públic de la manera més vària (el tabac, l'alcohol, la producció armamentística extremenya, etc.) i una altra cosa és que sigui acceptable moralment. Unir el terme legalitzar al concepte profitós econòmicament té com a única conseqüència el fet que la moral ja no és rellevant.
Seguint la doctrina majoritària del "convé legalitzar tot el que doni diners" ens menem irremeiablement devers l'acceptació d'altres moltes activitats delictives. Serveis com els sicaris, que cotitzarien, podrien ajudar a pagar les pensions. Que doni llocs de feina, això no és pas un argument, perquè no parlem pas d'economia. No és que aquell 20% o 30% de l'economia espanyola anomenada submergida o en negre hagi de sortir a la llum i beneficiar-nos-en tots plegats. Aquell sector fosc, més aviat, ha de desaparèixer.
La moral ben pot ser que deixi de ser, un dia, rellevant. Ara bé, de moment, la política para atenció a què vol la gent: la moral no permet que la droga es legalitzi. Que alguns drogoaddictes tant se'ls enfumi, això rai. La proporció de drogo-depenents és comparable, del cert, a la gent que vol dinamitar la democràcia i l'estat del benestar. Atenció! No es descarta que algun dia aquesta minoria comenci a canviar la història.
La lluita contra la droga és probablement una de les més lícites de l'Estat. Àdhuc, és una de les raons de ser dels cossos de seguretat de l'Estat.
Quan es parla de la legalització de les drogues no només es parla d'impostos. Si el plantejament fos aquest, també es podria perfectament parlar de la legalització de les armes al nivell, per exemple, dels Estats Units.
ResponEliminaEspanya, que no és un país particularment avantguardista, ha d'emmirallar el seu progrés al d'altres països i als resultats que aquests tinguin amb segons quines mesures. El resultat de la legalitat armamentística als EEUU és fatal; malgrat obtenir molts beneficis en forma d'impostos, el preu és una alta mortalitat civil a causa d'accidents domèstics, per disputes a priori menors, etc. Els resultats de la descriminalització de les drogues a Portugal, no són precisament beneficis econòmics, però sí una notable reducció del seu consum, d'infeccions de SIDA per mitjà de xerignues, així com un augment dels addictes a aquesta a buscar un tractament de desintoxicació.
Per tant, en realitat, si l'estat el que realment pretén són beneficis econòmics, segurament seria més viable la legalització de les armes a nivell civil, i això sí que seria, molt més que amb les drogues, una mesura immoral.
Estic d'acord amb tu.
ResponEliminaÉs clar que l'exemple de les armes és més, diguem-ne, heavy-metal que el de les drogues. La por a què ens fotin un tret és major que la por d'acabar, inconscientment, morts per les drogues.
Els EEUU és veritat que haurien de començar a tenir un debat intern sobre l'ús de les armes. Crec, però, que seria un debat hipòcrita. El país amb la indústria armamentística més gran del món, que ven sobretot a Emirats Àrabs Units, que alhora ho ven a Al-Qaida... prohibeix que els seus habitants duguin armes.
La interpretació del que va passar a Tucson, per part de les associacions armamentístiques, és que, precisament per evitar que passi el que ha passat, convé que tothom allà hagués tingut a mà una arma, per així acabar amb el foll alienat. En fi, hi ha moltes interpretacions: les més absurdes tendeixen a perllongar-se en el temps.
En tot cas, i tornant al tema de les drogues, pel meu parer sí que s'hauria de formular un debat i sí que s'hauria a estar disposat a apropar-se a mesures com la portuguesa. Potser la legalització total ara per ara no seria beneficiosa, però la descriminalització sí que, com s'ha demostrat al mateix país, té uns clars efectes positius.
ResponEliminaSigui com sigui, i com passa amb quasi tot, la clau radica en una educació potent, que és clar que actualment no es dóna.