RAS I CURT: LA LLEI DE L'ARANÈS ÉS INCONSTITUCIONAL

Per la vida mòlta:

dedicat al Lluís Gay

Avui dia, l’aranès té una protecció jurídica força superior a la del català. L’aranès és la “llengua d’ús preferent de totes les institucions de l’Aran, i en especial del Conselh Generau d’Aran, de l’Administració local i de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació públics, de l’ensenyament i de la toponímia” (art. 3.a de la llei de l’aranès). Altrament, el català ha estat considerat “llengua d’ús no preferent”, tot i que “normal”, a l’administració i als mitjans de comunicació (d’acord amb l’anul·lació parcial de l’art. 6.1 de l’Estatut).

Un altre tret que sobta, tot comparant les dues llengües, és el relatiu a l’administració de la justícia. El cas és que el Tribunal Constitucional i el Suprem acostumen a estar en perenne pugna: es van posar d’acord, nogensmenys, per dir que el poder judicial espanyol és del tot indivisible. El seu argument és: tots som iguals davant de la llei. La sola resposta que podem donar és: això no significa que tots hem d’estar sota la mateixa llei. Que a Europa hi hagi tants poders judicials, com a mínim, com Estats, això no s’ha de traduir en què els europeus, davant de la justícia, siguem diferents i que, per tant, n’hi hagués d’haver un de sol.

El cas és que la Generalitat pretenia participar en l’elecció dels jutges i magistrats dels seus tribunals –en particular, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El Tribunal Constitucional digué que no, puix que això és una tasca del Consell General del Poder Judicial. La Generalitat volia escollir-los per valorar verament llur coneixement suficient de dret català i del català, a l’hora d’opositar. Vet aquí que el nostre valent Parlament, sense haver aconseguit això, es llença a legislar que “el coneixement de l’aranès es valora com un mèrit, en la forma que estableixin les lleis, per a la provisió de places del personal judicial i del personal al servei de l’Administració de justícia a l’Aran” (art. 9.2 de la llei de l’aranès).

La jurisprudència constitucional ja n’ha dit alguna cosa sobre l’aranès. Responent al recurs d’inconstitucional del senyor Trillo que també colpia el subarticle estatutari 6.5 (sobre l’aranès), el Tribunal diu: “cabe considerar al aranés como lengua española minoritaria [...] no podría dudarse de la corrección constitucional de calificarlo como lengua propia de Arán ni de concederle oficialidad”. I ens diu que és constitucional parlar de “ciudadanos de Arán” –cosa que, vés, havia estat posada en entredit. Ara bé, és obvi que la llei de l’aranès va força més enllà de la regulació estatutària i que, doncs, el contingut de la llei no està recolzat per la jurisprudència sobre l’Estatut. Virtualment, és inconstitucional –així com l’art. 75.2 de l’Estatut d’autonomia d’Andalusia és parcialment inconstitucional atès que és una còpia exacta de l’art 120.2 de l’Estatut català, anul·lat parcialment. Dementre, ningú no ha anat a Madrid per interposar recurs: l’Aran és poca cosa – des del punt de vista de les eleccions, no importa pas gaire. Si el posen, tot estaria ja decidit: retallarien, i anorrearien els primers drets que té el poble Occità com a tal.   

Les lleis són fruit de la voluntat del poble. El Tribunal Constitucional, tanmateix, ens diu: les lleis que tenen el recolzament directe d’un referèndum, això és, ratificades pel poble, poden ser anul·lades. La voluntat del poble té límits? Diguem no. No oblidem mai, jamai, que tot el poder constituent, per alzinar Constitucions i llençar-les a la brossa, la té i la tindrà el poble. Som-hi cap a l’Estat aranès dins l’Estat Federal Català!

Ja s'ha resolt el demanat dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei de l'aranès. La conclusió estableix: "Primera.- L’article 2.3.a del Projecte de llei de l’occità, aranès a l’Aran, quan estableix el terme «preferent» no és contrari a la Constitució ni a l’Estatut d’autonomia únicament si s’interpreta com a mesura de normalització, d’acord amb el Fonament Jurídic Tercer, punt 2, d’aquest Dictamen. Per això, amb la finalitat d’evitar equívocs, es proposa la supressió d’aquest terme. Adoptada per unanimitat". Ara bé, resisteix, resisteix, resisteix.