Estació de Pitis de Madrid

L'any 1990 era econòmicament força infeliç. L'atur era altíssim i la inflació de la peseta era astronòmica. Si no fos per l'euro, seríem al 1990. El cas és que els recursos no eren limitats, sinó quasi inexistents. El deute era un dels plats forts dels pressupostos de l'Estat, exactament com ara - els diners públics adreçats a pagar el deute han passat dels 17.400 (Pressupostos del 2009) als actuals 27.400 milions (enguany). En aquesta línia, el deute de la Generalitat ha passat de ser de 1.614 (Pressupostos del 2009) als quasi 3.000 milions (de l'any passat, perquè encara no tenim a Catalunya Pressupostos del 2011). En altres paraules, la cosa no rutlla.

Per això, fa uns dies el Govern de la Generalitat (el conseller de Territori, Recoder), amb més o menys encert, ha decidit que la construcció de la L9 de metro s'endarrerirà, així com hi haurà algunes estacions que, simplement, sortiran del projecte. La causa: no hi ha diners. Ara bé, sembla que això no va ser un obstacle a la vila de Madrid per seguir construint una de les línies de metro més gegantines d'Europa. Madrid té un deute, per això, astronòmic. Amara la idea que, si no ho paga l'Ajuntament, aleshores ho pagarà Espanya, perquè, és clar, n'és la capital.

Cal dir una cosa: les estacions de la L9 projectades a Barcelona, totes eren dins de la ciutat. Massa obvi, però sols per a algunes mentalitats. Vet aquí que la grandiositat de la xarxa de metro madrilenya va més enllà de la ciutat, dels indrets habitats, dels indrets on hi ha alguna cosa. Alguna cosa. A la línia 7 del metro de Madrid hi ha una estació, dita PITIS. Surts i ets al nord de la ciutat, però molt lluny de qualsevol indret habitat. Lluny, hi passa una autopista, per descomptat, no pas de pagament. Quan va ser construïda PITIS? Doncs l'any 1990, que és com dir, l'any 2010, en plena crisi econòmica.

Aquesta és una diferència entre Catalunya i Espanya: qui vulgui entendre, que entengui.