Als xinesos no els deixen saber què passa a Egipte

Ha arribat el tercer cisma d’Orient. Els mecanismes de censura de la Xina han arribat massa lluny. L’any passat es va anunciar un cisma entre la Xina i Google, per voler d’aquest segon. Sembla que això fa més por, fins i tot, que la independència txetxena a Rússia.

L’anomenat gegant d’Internet estava disposat a tancar les seves oficines i, sobretot, estava ja preparat, com ha declarat, a anul·lar el www.google.cn del món. Aleshores, tot d’una, 1.338 milions de xinesos romandrien, diguem-ne, fora del món, talment alguns països africans que, pràcticament, no tenen Internet. Era una amenaça, i prou. La Xina sabia que, si perd Google, s’ha acabat. Veiem, alhora, que Google, amb aquesta decisió extrema, volia promoure la llibertat d’expressió (o el que és el mateix, no més censura) a la Xina, la mateixa llibertat d’expressió que permet que existeixi Internet.

La Xina ha aconseguit mantenir més o menys en secret, gràcies a un fort sistema de hackers governamentals, els afers del Tibet, la secta Falungong i la matança de Tiananmen. Tot un èxit. No pagaria la pena lligar-se amb cadenes davant de cap ambaixada xinesa, perquè ningú no ho sabria.

El resultat: els xinesos consideren que, si Google marxa realment, aleshores allà hi hauria un gran mal, i no el mer mal de la censura. Per això, els xinesos de Pequin van posar rams de flors sobre el rètol que hi ha al davant de la seu de Google. Tot molt trist.

El Govern, espantat, deia que prudència. Un alt funcionari: “No es pot saber si Google marxa de la Xina o no, ningú no ho sap”. De mentre, l’any 2009 va cloure’s amb més de 5.000 detencions i amb el tancament de gairebé 10.000 pàgines web.

Seguim avui dia exactament al mateix lloc: els xinesos no s’han assabentat de les revoltes a Tunísia i a Egipte. La Xina ho ha amagat. No convé que sàpiguen que la revolució és possible, que la història és dinàmica, que és fàcil que uns pocs tallin el cap al més poderós. La pregunta és: fins quan s’amagarà la realitat? La realitat és gran i la veritat sempre s’imposa: el Govern de la Xina té realment una butxaca prou gran per posar-hi dins tot el que passa al món? Caldrà esperar.