Garzón segons el silenci

A Per la concòrdia del Cambó se’ns parla de la prohibició fixada per Primo de Rivera de penjar banderes catalanes a les balconades. També se’ns diu que, quan el Rei visità Barcelona, veié, segons l’anècdota, moltes banderes catalanes arreu, la voluntat de penjar-les, atès que no hi havia una sola bandera enlloc. Cap bandera d’Espanya era visible. Cambó acaba comentant que, si la prohibició fos exhaurida, aleshores no hi hauria cap fàbrica prou afanyada que pogués teixir les banderes que caldrien per satisfer-ne la demanda.

Vet aquí una manifestació del mateix: l’article de la Viquipèdia basca de Garzón és, diguem-ne, d’un tarannà del minimum minimorum. Abans de ser expulsat se’ns deia el següent: Baltasar Garzón Real (Torres, Jaen (Espainia), 1955eko, urriaren 26a - ) Espainiako Auzitegi Nazionaleko epailea da. Actualment, se’ns diu que ja no ho és: en queda el record. Només afegir que l’article en suomi, noruec i en hebreu són molt més llargs i que, òbviament, les altres 10 llengües que parlen del jutge (en total, contant la basca, són 14) són molt, molt més extenses. Hi ha una aguda i enèrgica voluntat, per part del poble basc - Internet no és un pacte, no és autoritat, és pluralitat dispersa - que parla la seva llengua, de fer que no hagi existit mai i que, sobretot, no existeixi. Que no existeixi més.

Un cas semblant es repeteix per l’article de la viquipèdia “Joan Karlos I.a Espainiakoa”, se’ns diu poc i, el que se’ns diu, és assenyalar una immediata relació, que es reitera dues vegades, amb el Franco.