Andorra és un Estat i, alhora, pertany a Catalunya - el bisbe de la Seu d'Urgell és copríncep d'Andorra. Catalunya, però, són quatre províncies de l’Estat espanyol. Sigui com sigui, han de col·laborar.
El cas és que l’aeroport de la Seu d’Urgell, després de 25 anys de tancament, va reobrir fa tres mesos. Seria, per ésser ben a prop, l’aeroport d’Andorra. La idea fou, inicialment, l’any 1970, de l’empresari Josep Betriu. Era el primer aeroport amb vocació comercial que es construïa al país per iniciativa privada. Es planejaven vols a França i un diari a Madrid. La iniciativa no prosperà, però. Darrerament, la Generalitat ha planejat invertir-hi 3 milions d'euros - Andorra també donarà un cop de mà, no obligat, com digué el conseller Castells. Aquesta infrastuctura del cert s'endarrerirà a causa de la crisi: esperem que sigui merament això, un endarreriment.
Un projecte paral·lel a aquest és el de l'aeroport Lleida-Alguaire. Han estat cinc anys en total: tres per a la realització dels tràmits necessaris amb l’Estat espanyol i l’Organització d’Aviació Civil Internacional, i dos més per a la realització de les obres. Montilla va dir que “el Principat no pot fer competència deslleial al Pirineu de Lleida, una de les regions que, en principi, més s’ha de beneficiar de l’activitat del centre d’aviació". Els beneficis són dementre relatius: l'aeroport rutlla força bé, malgrat les denses boires, i el turisme dels Pirineus hi ve d'anada i tornada. Ara, endemés, s'ha enllestit el problema de l'expropiació forçosa de les terres que actualment ocupa l'aeroport. A la llarga, la previsió és òptima.
Andorra i Catalunya no han de dissentir. Convenen, ara i sempre, relacions amistoses. Que cap frontera no ens enganyi: som, al cap i a la fi, el mateix poble. Compartir un aeroport és un bon signe: gaudim tots d'un sol cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada