Rars acords hi ha hagut entre Govern i oposició. Però existeixen: el Lehendakari López n’és el paradigma. La raó d’aquest acord va ser una por que està per sobre de totes les coses. Socialistes i populars pensen el mateix pel que fa a al terrorisme: cal anihilar-lo, sigui com sigui. Cal anihilar el terrorisme, sobretot, sense pactar-hi. Suposarem llavors que Espanya no pacta amb terroristes? No. Espanya hi pacta contínuament, jorn rere jorn, però ho amaga, ho intenta amagar.
En les darreries de l’any passat el vaixell Alakrana va ser segrestat per pirates somalis. El ministre d’Exteriors, Moratinos, va ser rotund: “España es un país serio que cumple sus compromisos internacionales, uno de los cuales es contra la piratería […] Estamos explorando todas las vías legales posibles, siempre dentro de las leyes y los convenios internacionales, pero aún no hemos decidido cuál será la opción”. Al cap i a la fi, la opció va consistir en una transferència de 2,3 milions d’euros (segons algunes fonts, 2,7 milions). La negociació, precisament, va limitar-se a discutir la rebaixa del rescat exigit al començament: de 7 milions d’euros. “Si el barco navega libre ha sido gracias al esfuerzo de mucha gente y la colaboración de todos”, va dir-nos Zapatero, sobretot referint-se a la col·laboració de Rajoy. I, sí, tots hi vam col·laborar en la mesura que els diners de l’Estat venen de les butxaques de tots.
Un cas ben semblant és el del vaixell Sakoba, succeït l’estiu d’enguany. El ministre Moratinos va tornar a ser clar: “no compete al Gobierno español”. Ara bé, l’alliberament va costar aproximadament 1,9 milions d’euros, que s’embutxacaren els pirates de l’Índic.
L’últim cas és el dels cooperants Pascual i Vilalta, alliberats el mes passat. Les negociacions entre l’Executiu espanyol i una fracció d'Al-Qaida va suposar dues condicions: pagar aproximadament vuit milions d’euros i un intercanvi d’ostatges. L’ostatge, Omar Saharaui, va ser excarcerat –d’una presó de Mauritània, país que nega la seva col·laboració amb terroristes, tot i que pocs mesos ençà alliberà, en la mateixa línia, quatre radicals a canvi de Pierre Camatte– i enviat a Malí, on ara campa tranquil·lament. Amb raó Pascual i Vilalta deien: “nos sentimos muy orgullosos de nuestro Gobierno”. Sarkozy, abans d’ahir, encara es mostrava escandalitzat.
Així que Espanya pacta amb els pirates i terroristes més violents del pla internacional i no vol adreçar ni una paraula a ETA. Hi ha una treva, i tampoc cap paraula. Podríem també afegir que Espanya manté unes excel·lents relacions amb Israel pel que fa al mercat armamentístic que, governi el PSOE o el PP, sempre són exactament les mateixes: i sobretot que la pirateria israeliana, palesada en l’assalt del Mavi Marmara, no va ser posada en entredit per Espanya. Vet aquí la grossa hipocresia d’una Espanya que s’està pansint i comença a fer pudor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada