Vet aquí el primer article (1.2) del nou Estatut Andalús (19 de marzo de 2007): “propugna [...] en un marco de igualdad y solidaridad con las demás Comunidades Autónomas de España”. Els hi escau. A més, cerca de ser Europa, primer de tot copiant fil per randa la CE, i després parlant del dret comunitari, (art. 1.4) “La Unión Europea es ámbito de referencia de la Comunidad Autónoma, que asume sus valores y vela por el cumplimiento de sus objetivos y por el respeto de los derechos de los ciudadanos europeos”. Aquest Estatut va ser votat pel 36,28% del poble andalús i acceptat per un 87,45%.
Altrament, l’art. 4 de l’Estatut diu, primer de tot, que ens ha d’interessar promoure el ple exercici de les llibertats i els drets internacionals. El mot "solidaritat" apareix al final d’una llarga enumeració de principis rectors i no sembla que faci referència a la solidaritat amb estrangers. En tot cas, aquí, es parla d’una solidaritat com a virtut.
Solidaritat ve del llatí solidus, sencer, d’una sola peça. Val a dir, hi pot haver, certament, solidaritat, però entre iguals. Gran virtut és que hi hagi entre diferents, entre diferents que, d’alguna manera, hem d’assimilar com a iguals per a donar-los el que cal.
24.5.2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada