L’article 12 LOEP té com a objecte l’anomenada regla de despesa, en virtut de la qual cap dels ens públics a què és aplicable la Llei (per tant, tampoc la Generalitat de Catalunya) no podrà incrementar les seves despeses pressupostàries computables per sobre de la taxa de referència del creixement del PIB de mitjà termini de l’economia espanyola (apt. 1). Aquesta taxa de referència ha de ser calculada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat d’acord amb la metodologia utilitzada per la Comissió Europea. Finalment, els ingressos que s’obtinguin per damunt del previst, sigui quina en sigui la causa, es destinaran íntegrament a reduir el nivell de deute públic (apt. 5). Podem afirmar que la regla de despesa és un complement rellevant per implementar el principi d’estabilitat pressupostària i per avançar en la trajectòria cap als objectius de dèficit i deute que l’integren. Hi ha, doncs, segons el nostre parer, una connexió suficient entre ambdós conceptes.
II. Art. 32 LOEP, inconstitucional.
L’article 32 LOEP, titulat «Destí del superàvit pressupostari», forma part del títol VI («Gestió pressupostària»). Tal com es llegeix a l’exposició de motius, aquest capítol «reforça la planificació pressupostària a través de la definició d’un marc pressupostari a mitjà termini, que s’ajusta a les previsions de la Directiva de marcs pressupostaris» (Directiva 2011/85/UE. Doncs bé, el fet que aquesta previsió pugui ser recomanable en el marc de l’esmentada política fiscal prudent no significa que el legislador orgànic pugui imposar-la de forma imperativa i generalitzada a les comunitats autònomes, sense distingir, com dèiem abans, els casos en els quals és necessària per assolir els objectius d’estabilitat pressupostària d’aquells en què no ho és. Fent-ho així, impedeix a la Generalitat, i molt particularment al seu Parlament en l’exercici de la seva potestat legislativa per a l’aprovació de la llei de pressupostos, la lliure decisió de dedicar aquest superàvit bé a reduir l’endeutament net, si així ho decideix, bé a les finalitats de despesa que consideri més oportunes d’acord amb les directrius polítiques o econòmiques més prioritàries.
II. Art. 32 LOEP, inconstitucional.
L’article 32 LOEP, titulat «Destí del superàvit pressupostari», forma part del títol VI («Gestió pressupostària»). Tal com es llegeix a l’exposició de motius, aquest capítol «reforça la planificació pressupostària a través de la definició d’un marc pressupostari a mitjà termini, que s’ajusta a les previsions de la Directiva de marcs pressupostaris» (Directiva 2011/85/UE. Doncs bé, el fet que aquesta previsió pugui ser recomanable en el marc de l’esmentada política fiscal prudent no significa que el legislador orgànic pugui imposar-la de forma imperativa i generalitzada a les comunitats autònomes, sense distingir, com dèiem abans, els casos en els quals és necessària per assolir els objectius d’estabilitat pressupostària d’aquells en què no ho és. Fent-ho així, impedeix a la Generalitat, i molt particularment al seu Parlament en l’exercici de la seva potestat legislativa per a l’aprovació de la llei de pressupostos, la lliure decisió de dedicar aquest superàvit bé a reduir l’endeutament net, si així ho decideix, bé a les finalitats de despesa que consideri més oportunes d’acord amb les directrius polítiques o econòmiques més prioritàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada