Per tant, el que se salva és l'entitat i els seus clients, però no els accionistes. Òbviament, si el cost d'ajudar l'entitat és superior a la liquidació, s'ha de liquidar. Aquest, tanmateix, no és el nostre cas. Nosaltres som viables - digué Adolf Todó, de CatalunyaCaixa, a una entrevista fa pocs dies.
Hi estic d'acord en el rerefons, sols discrepo en un extrem: com diu Sòfocles, no podem dir que un home hagi estat feliç fins que s'acaba la seva vida, perquè la vida dóna molts tombs i, doncs, no se sap mai si l'home més feliç del món pot esdevenir d'un dia per l'altre un dels més infeliços d'aquesta vall de llàgrimes. El mateix passa amb les entitats financeres: no podem saber si surt a compte salvar en comptes de liquidar, perquè, com s'ha vist, el número d'ajuts que s'han anat succeint, un rere l'altre, està conformant una pilota cada cop més gran que, crec, ja ben podria haver decantat numèricament la balança devers la no viabilitat i cap al desencert, així, de l'assistència financera pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada