Alguns tòpics indiquen veritats i altres no pas. Darrerament, s'ha elevat al rang de tòpic que els especuladors estan atents a tota mena de gestos, declaracions, mostres d'optimisme, reformes constitucionals, aprovacions de Reials Decrets, fenòmens naturals, etc. I no només acumulen tota aquesta informació, sinó a més l’ordenen, la comparen i, arran d’això, especulen en uns bons del Tresor d’un Estat.
El conseller Recoder, en aquesta línia, va dir "invertir en alta velocitat a Galícia fa pujar la prima de risc, mentre invertir en el corredor mediterrani la baixa". Deu ser un acudit. El problema és que alguns interpretin la frase en clau tòpica: els especuladors saben tot, calculen tot, intueixen tot, etc.
Com a complement indispensable del tòpic, s’afirma que els factors psicològics no importen, al capdavall, gens, perquè no pot ser que els més savis del món, que es basen sempre en dades, tinguin en compte sentiments. Em fa l’efecte, però, que els factors psicològics són la regla general, atès que importa el que pensen els altres especuladors, el que creguin. Tant se val si erren mentre la conducta doni rendes. I, en efecte, això passa: sovint s'especula d'acord amb errors i xiuxiuejos d’última hora.
En altres paraules, prou de fer declaracions, reformes, Lleis, etc. en funció de tòpics sobre què volen sentir els especuladors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada