El Decret-llei de l'amnistia fiscal, el 12/12, té clarobscurs que ara s'erigeixen entre els defraudadors i la legalització dels diners fins ara -i probablement també enguany- defraudats a la Hisenda pública. Sembla que, malgrat hores d'ara ser l'amnistia fiscal una realitat de rang legal i que s'estarà donant fins finals d'any i que, segons sembla (com se sap per fonts diverses), dóna força feina i calers als despatexos d'advocats dedicats al dret de les finances privades, la qual cosa demostra que rutlla, almenys, per aquelles fortunes prou grans com per, a més de pagar el 10% universal fixat per legalitzar els diners defraudats, pagar una minuta més o menys grossa del fiscalista de torn.
Dit això, les problemàtiques són aquestes:
(a) Algunes defraudacions a Hisenda -aquelles per sobre dels 120.000 euros defraudats- són delicte, entre d'altres. El cas és que el Codi penal és una Llei orgànica i el RDL 12/12 no pas. La diferència és que el PP necessita, en alguna mesura, l'oposició per aprovar Lleis orgàniques. Una oposició, val a dir, menys amistosa a l'hora d'aprovar aquest tipus de mesures. En conclusió: cal una exoneració al Codi Penal dels defraudadors que, per ser grans, són alhora criminals. En altres paraules, els grans defraudadors que vagi a Hisenda amb més de 120.000 euros defraudats haurien de ser detinguts ipso facto per ser el clàssic criminal de guant blanc i portat al davant d'una autoritat judicial.
(b) Una altra guerra és que no passi i que l'Administració Tributària faci la vista grossa. El jutge ni haurà absolt ni cap Llei orgànica haurà perdonat, però el defraudador s'haurà salvat no només de pagar impostos, sinó també de la presó. El cas és que l'art. 180.1 de la Llei General Tributària (no orgànica) indica que Hisenda ha d'informar la jurisdicció competent si creu que hi ha delicte. Així es tanca el cercle, al món de la Llei, que, com tothom sap, és un altre del real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada