L'art. 117 de la Constitució, apartat 1, proclama els trets que defineixen les autoritats judicials. Són "independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l’imperi de la llei". L'apartat 4 afegeix que "els jutjats i els tribunals no exerciran funcions altres que les queassenyala l’apartat anterior", això és, la funció jurisdiccional.
A un país civilitzat no caracteritzat per l'integrisme - hi va haver més cops d'estat a Espanya durant el segle XIX que a cap altre país del món, a més de les seves quatre guerres civils des del 1833 al 1939 - totes conflictivitats en les quals es veien involucrats militars i cardenals, potències estrangeres i conjures de palau i palauesques, però també les nacionalitats espanyoles i diversíssimes fraccions de la població - en un país on no passen aquestes coses - on més devoció hi ha hagut per la Verge i on alhora més esglésies han estat carbonitzades, com deia Dalí sobre el Regne, perquè és on l'anarquisme va arrelar-se amb més ferotgia, atès que l'Estat no va existir, pròpiament, fins els anys 50 del segle passat - no hauria calgut fixar a l'article 127.1 de la Constitució el següent: "els jutges i els magistrats i també els fiscals, mentre restin en actiu, no podran exercir altres càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics o a sindicats". La doctrina ha criticat molt el precepte, però ha romàs intacte, com tota la Constitució, llevat de les modificacions del Tractat de Maastricht el 92 i del Pacte per l'Estabilitat Pressupostària de Merkel el 2011.
En la mateixa línia, l'art. 14 del Codi de Comerç, que encara fixa literalment que "no podrán ejercer la profesión mercantil por sí ni por otro, ni obtener cargo ni intervención directa administrativa o económica en sociedades mercantiles o industriales, dentro de los límites de los distritos, provincias o pueblos en que desempeñan sus funciones: Los Magistrados, Jueces y funcionarios del Ministerio Fiscal en servicio activo [...]". També, per si un cas.
Opino, altrament, que, en aquest país, per atènyer la "independència" del Poder Judicial, resulta totalment imprescindible prohibir-los a tots de pertànyer a partits polítics, així com a sindicats, així com, a més, no exercir comerç. Imaginem-nos per un moment que, ja estan polititzat el TC, a més els seus jutges tinguessis a la butxaca el carnet de militants del PP, PSOE, PNB o CDC. Imaginem-nos-ho! Tindrien por de ser suspesos de militància. Tindrien més hipoteques de les que ja tenen -com, de manera evident a hores d'ara, per a tothom, després de trastocar els contrapesos de l'Estatut, va quedà clar- amb els partits polítics que els van triar. Per tant, per tot allò de la "dona del Cèsar", els magistrats han de continuar sent així.
Ara bé, què passa amb la llibertat ideològica de contingut religiós? És un dret fonamental que, com no pot ser d'una altra manera, poden fruir les autoritats judicials. I un detall: mentre queda aquesta llibertat limitada a l'hora d'afiliar-se a un partit polític, no queda pas limitada, paradoxalment, quan es tracta de pertànyer a un grup de la jerarquia vaticana que, sens dubte, pot ser molt més reaccionari que qualsevol partit polític. Ho diré clarament: si Carlos Dívar és de l'Opus Dei, o dels Vetlladors Nocturns, o, simplement, segueix les instruccions vaticanes al peu de la lletra, no hauria de ser, ni ja President del TS, sinó tampoc autoritat judicial. No pot permetre's que radicals representin el poder més independent, en la forma mentis i lex ferenda del constituent, de l'Estat.
Posaré només un exemple: imaginem que tots els jutges de Suïssa, posem per cas, fossin musulmans membres d'associacions integristes islàmiques: la seva imparcialitat, en quina mesura exactament estaria assegurada? Tinguem present que també existeix, i seguirà existint, un integrisme del catolicisme, això és, aquells que segueixen les ordres i instruccions del Pontífex vaticà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada