E.T.A. / G.A.L. / Franco

O, altrament arribem fins Caïm i Abel

No estic en condicions de valorar la comparació i vinculació entre aquestes dades. Encara diria més, no puc dir que aquestes dades són susceptibles de ser comparades i encara menys si poden ser vinculades de manera estricta, que la única manera que importa. 

1. La xifra de víctimes d'E.T.A. és, a Euskadi, 551 (o 558, segons quin és l'observador) i, als Estats espanyol i francès, en total, 829 (sovint sentim que són "mil", la qual cosa és un arrodoniment que demostra, per part dels col·lectius que publiciten aquest "mil", la probable poca importància de la vida individual d'acord amb la concepció d'aquests periodistes, tertul·lians, etc.). 

2. La xifra de víctimes dels G.A.L. és 27. Cal recordar que els G.A.L. eren vinculats, segons diu la jurisprudència, a l'aparell de l'Estat (encara que no sigui pròpiament l'Estat, és clar que això implica un avantatge que E.T.A. no tenia, ans al contrari, era el problema principal per a E.T.A. que hi hagués un aparell estatal). 

Aquí sol acabar-se l'enumeració de xifres, com si no hi hagués res més. Sovint, de fet, l'enumeració de xifres se simplifica a la de "mil", com si no poguessin haver-hi condicionants de cap mena. Segons Fraga-Iribarne, no s'ha d'anar més enllà "1", oblidant "2" en la mesura que ja no perjudiqui el PSOE i sobretot oblidant "3" (que ara veurem), perquè "altrament arribem fins Caïm i Abel". 

3. La xifra de víctimes del franquisme a Euskadi és de 68.000 (segons el Govern basc, com es veu a la seva pàgina web), entre el bombardeig de Gernika i el setge i destrucció de Bilbao, entre moltes altres massacres. 

Suposo que cal tenir present -sense oblidar, però, que una vida és una vida ara i un segle ençà, així com una vida és tan vida encara que la tregui E.T.A., els G.A.L. o el franquisme- que E.T.A. ha actuat  mortalment del `68 al 2010, els G.A.L. del `83 al `86, i el franquisme, arrodonint legítimament, del `36 al '78. Cal reflexionar sobre aquests factors, no per força contemplant aquests factors com a unitat conceptual, però opino que reflexionar sobre "1" oblidant "2" i "3" fóra una insuficiència, un error i, també, una actitud equivocada que posa de manifest que les ferides psicològiques, ideològiques, socials i polítiques, aquestes i altres, les pròpies i les alienes, segueixen ben eixamplades i sagnants.