Cal encetar ja una campanya, duríssima i sense treves, de desqualificacions contra Pérez Rubalcaba. Les enquestes del CIS d'avui que redueixen la distància entre PP i PSOE de 10 punt a només 4 -rebudes el dia en què el candidat fa 60 anys- és sens dubte una notícia funesta per a Catalunya. Inaugura una novella etapa d'hipocresia: la del doble vot, entre el sentit del vot expressat a casa i el que s'adreça a contrarrestar les majories absolutes de diverses províncies sota domini popular.
La por. Novament, la por serà l'eina clau en aquesta campanya electoral. La por al PP. La por a ETA. La por a la dissolució d'aquest acudit nacional que és Espanya (si entre PSOE i PP no hi ha punt de contacte, de debò és encara possible postular l'existència d'una Nació espanyola única?). La por a liberalisme suposadament major del PP. La por als bancs. La por al rescat de l'eurozona. La por a ajornar massa el moment exacte en què s'han de celebrar eleccions. La por a celebrar-les massa aviat. La por, en fi, la por que ens amaren dia rere dia Rubalcaba i el seus seguidors desesperats.
Rebatré sols una matèria: la crítica al sistema financer espanyol.
Punt u: Rubalcaba ha format part del Govern central durant decennis -mentre ha estat possible- i ha col·laborat activament a liquidar les caixes -fundacions d'obra social- a favor de bancs -societats sovint presents a la Borsa de valors-. En altres paraules, no ha contradit mai a Salgado: ha venut una minsa obra social a favor d'una estabilitat inexistent. La inestabilitat buida de contingut, això han aconseguit.
Punt dos: ateses totes les dades, indicadors i pressentiments, la situació econòmica espanyola és dolenta, entre d'altres raons, perquè no s'ha trobat una solució correcta. Ara Rubalcaba diu ara, però, que té la solució, com dic, després d'haver sojornat a la poltrona de diversos ministeris des del primer dia de la crisi. Tenen raó, excepcionalment, els mitjans de comunicació afins al Tea Party espanyol (Esperanza Aguirre), a dir que aquesta il·luminació divina que ha tingut Rubalcaba és ridícula.
Punt tres: sembla que Rubalcaba també té la solució per Catalunya. L'altre dia, als Matins TV3, ja ho palesava en dues tesis: (a) que "federalisme vol dir unir" i que ell, és clar, defensa el federalisme i (b) que tota ànsia independenista catalana "prové sempre de la voluntat de tenir més diners". La conclusió, en tal cas, seria que Rubalcaba s'avenís a un nou finançament: el concert estil basc o navarrès. Doncs no! Perquè diu que, després de 5 anys del nou finançament estatutari, encara no està aquest prou rodat. Tot plegat per dir que creu que el finançament autonòmic, malgrat els imminents col·lapses, funciona bé. Demostració clara que pot ser és un geni en química, que és la seva especialitat, però que no té ni idea d'organització territorial de l'Estat dels recursos recaptats de forma igualitària.
Punt quatre (l'important): diu que els bancs, tan bon punt varen ser salvats pel FROB, van ficar a Espanya al forat que ells mateixos havien generat en l'operació de salvament (des de les eleccions a Catalunya l'any passat, en què González ho va dir, fins ara, ha estat la cançó de capçalera dels socialistoïdes espanyols). Aquesta és la percepció generalitzada -activament generalitzada pel propi Govern central- i que l'Estat és víctima, com molts altres deutors innocents, de la crisi. Rubalcaba ha dit darrerament, amb its i uts, que els bancs són els únics culpables de la crisi. Oblida, és clar, que Zapatero no va desfer les potencialitats del blindatge normatiu del sòl especulatiu i de la contrucció indefinida creada per Aznar des del nou mil·lenni, potencialitats que van derivar en l'anomenada bombolla immobiliària. Vull posar de relleu una dada. El FROB està dotat en només 9.000 milions d'euros - dels quals, no més del 75% provenen de diners de l'erari públic. El deute espanyol no ve provocat, com s'ha insinuat sovint, del salvament dels bancs. L'any passat (enguany encara no s'ha xifrat) el deute d'Espanya és de més de 667.000 milions d'euros (un 71% més que el 2007). Es pot dir que la causa del deute espanyol és l'ajut als bancs? No, perquè és una fal·làcia massa grossa. Cridar encara que "tot és culpa dels bancs" no hauria de quallar entre la societat, perquè és una aixecada de camisa de dimensions descomunals. Un discur propi dels indignados. Rubalcaba, però, gosa, s'arrisca a mentir, a guanyar la presidència espanyola, com qui vol rescatar la cadira, mitjançant la mentida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada