La Segona República és el pecat original. El franquisme és el càstig, la ira de Déu, l'infern. La Transició és el Purgatori i la democràcia és el Paradís. No, la democràcia no és el paradís, perquè la Transició no va significar la redempció.
Avui s'escriu als diaris catalans la història profana d'un periodista vell que va viure totes aquestes etapes, Carlos Sentís. Va col·laborar amb tothom: amb el Govern de la Generalitat d'ERC, amb els fets del 1934, amb en Cambó, amb en Franco, amb en Suárez, amb la Transició com a idea i amb la democràcia. Era una bona persona? Representa només el típic català disposat a pactar amb tots -val a dir, sense uns ideals clars i sòlids- i que mai no ens durà al Paradís, ans, com a màxim, a un aparent Purgatori on no sentir-nos massa culpables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada