Què és l'honor? L'heroi grec Perseu, quan es va trobar davant el cap de la Medusa, va haver de confessar que vol fer justícia, no pas per justícia, ans per glòries humanes i vanes espectatives. Igualment, què passarà quan Espanya es trobi davant de la Medusa?
Quina és la democràcia espanyola pot entendre's a partir de dues matèries de tarannà jurídic. La primera, els títols honorífics rehabilitats avui dia i, la segona, els honors atorgats a les víctimes del tot tipus de terrorisme.
Sobre la primera matèria no ha una llei única, ans molts decrets que ininterrompudament han anat consolidant la posició de més de 2.000 famílies aristocràtiques espanyoles. Aquí trobem els fills dels fills dels majors genocides de la història que agermana els pobles d'Espanya. Títols atorgats per monarques absolutistes als seus fidels súbdits i títols concedits per Alfons XIII i Franco. Al cap d'aquesta farsa, dues persones: el Rei vigent Joan Carles I i la comte-duquessa d'Olivars, més coneguda com d'Alba, Cayetana. Al costat d'aquests farsants només hi ha aquests individus: assassins borbònics, assassins franquistes i tota una cort de personalitat enemigues de la democràcia. De fet, els Franco, "para sí y sus sucesores", seran "duques d'España", ara infosos a la persona de Carmen Franco Polo. En aquesta línia, el 3 de febrer s'atorgava per expressa voluntat del Rei, mitjançant Reial Decret, el marquesat de Del Bosque, perquè va fer un gran favor a Espanya guanyant el Mundial del futbol. Ja se sap que és la nova religió. Mentre alguns celebraven aquest atorgament, també es condecien alhora dos altres títols aristocràtics del mateix rang, als exministres franquistes Villar Mir, d'una banda, i Ibias, de l'altra, no sa sap ben bé perquè. Misteris de la Corona.
En segon lloc, l'honor atorgats a les víctimes del terrorisme. Aquí sí que hi ha una llei, que és la 32/1999, feta per Aznar. (a) Aquesta llei -cim màxim de la lluita contra el terrorisme- diu que, primer de tot, són molt honorables totes les víctimes del terrorisme. (b) Després, que l'Estat indemnitzarà les víctimes pecuniàriament en concepte de responsabilitat civil derivada de delicte (quan els criminals terroristes no paguin la indemnització, que és com dir "sempre"). (c) Finalment, exempcions i privilegis, com ara que aquestes víctimes no pagaran taxes universitàries, així com tots els impostos personals, i rebran tractaments mèdics especials -no inclosos al servei estatal de salut- totalment de franc. Això -més enllà de populisme del partit popular en estat pur- demostra el següent: (a) l'honor es reb per mèrits patits passivament, val a dir, ens fan adquirir l'honor, no ens el guanyem, (b) d'alguna manera, l'Estat, quan es fa responsable d'indemnitzar un mal terrorista, esdevé tàcitament responsable, com causa objectiva, de l'acte terrorista, (c) que la igualtat formal i material entre totes les persones a Espanya és una enganyifa i que, a més, la discriminació apareix en els terrenys més insospitats. Dit això, cal afegir algunes dades complementàries: per víctima mortal d'actes terroristes, els familiars rebran 23 milions de pessetes, per víctima amb gran invalidesa, aquesta rebrà 65 milions, per invalidesa permanent, 16 milions, per invalidesa parcial, 6 milions de les antigues pessetes. Això són molts diners. L'Estat va demanar un crèdit de més de 46.000 milions per fer front a aquests pagaments.
Hi ha una estranya complementarietat a l'hora d'adonar-se sobre què és l'honor espanyol: són honorables un cert tipus de terroristes -els que són, diguem-ne, de soca-rel castellana, antidemocràtica, absolutista, etc.- i també ho són les víctimes del terrorisme -el terrorisme basc, anomenat així pels terroristes castellans i que s'oposa a la violència policial del Ministeri d'Interior. També s'ha d'incloure ara, és clar, els altres terrorisme a Espanya, l'islàmic, promogut i consolidat arran de la guerra d'Aznar contra Iraq i Afghanistan. En altres mots, honor i noblesa són a Espanya un llarg camí de violències injustificables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada