"Penso el mateix que tu!"

Una estratagema per convèncer consisteix, primer de tot, a presentar de forma general les pròpies opinions i, sobretot, a identificar aquestes amb les de l'interlocutor. Però les opinions que intentem que influeixin no han de ser presentades com nostres, ans com si fossin de l'altre o, almenys, com universalment acceptables. D'alguna manera, per convèncer cal fer veure que ens estan convencent. En altres paraules, que la conversa arribi a un punt en què els dos discutidors pensin el mateix o, si no es pot, que creguin que pensen el mateix, fent passar l'opinió que un ha fet pesar sobre l'altre com si l'autoria d'aquesta opinió fos, precisament, de l'altre. Quan veiem les coses com pròpies ens agraden en principi més. Així doncs, convèncer és fer passar una cosa exclusivament nostra com si hagués estat sempre de l'altre. 

Aquest és l'intent de la seva publicitat. No ens diu "això volem que t'agradi", ans "això t'agrada", donant-ho per fet. Així mateix, fa sol·logismes sofístics com el de la publicitat del diari barceloní "gent amb opinió, gent La Vanguardia": si volem ser gent amb opinió, la qual cosa és bona, també deu ser bo ser lector del diari susdit. O també, vist arreu fa temps, el "jo no sóc tonto". És clar que ningú no vol ser ximple. O amenaces: "si pagues més, és perquè vols", al Dia. El banc navarrès Banca Cívica va incardinar-se en aquesta estratagema, responent a les demandes dels indignats, ben bé com si vos una banca ètica. "Vull que em diguin què fan amb els meus calers", deien els vidres de les oficines, pintades amb esprai vermell. D'altra banda, Bankia, que ara diu "hazte bankero". És curiós, perquè tothom odia avui als banquers, més àdhuc que als polítics, i això no obstant han triat aquest logos. Intenten convéncer - precisament perquè encara no estem convençuts. És possible que funcioni i tornem a pensar que, malgrat s'estan gastant una pila de diners en fer aquesta publicitat per tot Espanya, els bancs són bons i tota la pesca. 

Així que, compte!, tant bon punt ens adonem que ens estan donant la raó, potser el que passa és que ja hem canviat d'opinió i ens han ensarronat.