S'ha parlat sovint de respecte a les llengües minoritàries quan, en realitat, s'està fent esment a un projecte de progressiva minorització. Així mateix, el qual és molt més greu, de respecte a les polítiques i gestió d'aquelles entitats territorialment perifèriques. També, en l'àmbit social, es parla de respecte als ciutadans marginats, impedint, aquesta és la idea, cap tipus de discriminació de cap mena.
Tot això es diu i és un joc d'enganyabadocs. El respecte d'un govern central cap a governs regionals o locals equival, moltíssimes vegades, a no fer res per obstaculitzar que els altres governs no pugui actuar dins de les seves prerrogatives. Respecte és, així, no posar pals a les rodes. Sembla que amb el respecte n'hi ha prou. Respecte, en termes jurídics administratius, és lleialtat institucional o, dit d'una altra manera, una cooperació entre iguals que mai no pot esdevenir coordinació de dalt a baix.
Per a què allò minoritari no sigui, però, minoritzat, no n'hi ha prou amb el respecte. El compromís, quelcom força diferent, implica el pas d'una actitud passiva a una d'activa. Aquells que mereixen respecte, quan diuen "respecte", volen dir moltes vegades "compromís", mentre que també sol passar que aquells que han de comprometre's, es limiten a respectar merament.
En altres mots, pel mal ús que s'ha fet de respecte degut, per la manca de compliment, avui dia "respecte" no és ja res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada