Eines, bancs i martells

Una eina ha estat construïda amb un finalitat clara a fi i efecte de fer-nos servei. Totes les eines són susceptibles d'un ús negligent o abusiu o, fins i tot, un ús contrari al seu destí. Això no obstant, no té sentit identificar l'eina amb el seu constructor o amb la persona que l'usa, així com tampoc amb un mal que se'n deriva. L'eina es caracteritza precisament, com a mitjà que és, per allò que no és, val a dir, pel poder de fer o desfer que s'hi circumscriu. 

Els bancs són una eina o, dit amb major moderació, poden ser vistos com una eina. La manifestació d'avui al Passeig de Gràcia de Barcelona ha escridassat, com estava previst, els bancs i els banquers (que paguin els banquers). Ara bé, realment aquestes gents saben el que estan dient i demanant? A mi em fa l'efecte que no ho saben pas. 

Primer de tot, perquè ataquen el Govern català de salvar les entitats financeres, quan, de fet, ha estat una entitat com el FROB creda ad hoc pel Govern central, en la qual aquest hi participa amb una injecció del 75% del seu capital total, a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat (en altres mots, 7.775 milions d'euros dels 9.000 milions dels quals disposava). Dit això, no té cap sentit que es critiqui a Mas per una decisió presa per Zapatero. D'això se'n diu pixar fora de test.

En segon lloc, diuen que no s'ha fet res en la matèria de desnonaments. És mentida, mala fe o poca informació. El cas és que, contra pronòstic, el Govern central ha pactat que el salari inembargable deixi de ser el SMI (que enguany és de 641 €), per passar a ser de 961 €, la qual cosa es tradueix en què les persones en situació d'angoixa financera seran desposseïdes més complexament per part del procediment de constrenyiment. Això ha estat un acte democràtic, de resposta als problemes immediats, que no ha servit de res. Es podria canviar tot d'una l'estat de dret i, tanmateix, la gent probablement seguiria protestant.

Tornant a la qüestió, aclarim-nos: quan es critiquen els bancs, què critica? Es critica, és clar, certa gestió de certes entitats. Només, ras i curt. Els bancs són només una eina útil - ningú no gosa, ni tan sols l'URSS, invectivar l'existència de crèdit que, des del començament de la humanitat, ha permés el progrés. Els bancs gestionen el crèdit, el concedeixen de vegades i d'altres el deneguen, segons s'escaigui. S'ha fet malament i hi hauria d'haver excepcionals responsabilitats perquè no acabi essent damnificada la imatge global del sistema. Sense depurar aquestes responsabilitats parcials - això és, sense destriar palla i gra, sense fer la distinció entre culpables i innocents, tot és palla i tots són culpables - el sistema no rutlla.

El martell funciona. Evidentment. Però ens podem donar, a nosaltres mateixos, un fort cop. Llavors llançarem el martell al terra, com si fos el culpable. El problema, però, no és del martell, ans de la condició humana, en fi, nostre. A partir d'aquí, si és humà, cal anar amb cura de no dir mai: no té res a veure amb nosaltres! En alguna mesura, tot allò humà ens és propi.