La llibertat és un factor que pot deformar terriblement la realitat. Pot, per exemple, fer-nos creure que la vida és més -perquè volem que sigui més- del que realment és. La vida, però, té uns llindars que mai no poden ser depassats. La llibertat sovint és entesa com un miracle que manlleva aquests llindars per trencar-los. La llibertat també té, en si mateixa, límits, dins dels quals ens trobem i ens hi quedarem per sempre.
Llegint la història de l'Egipte faraònic m'adono que ben poques coses han canviat en l'imaginari humà. Els poderosos i el poble humil d'aleshores són exactament els mateixos que avui dia. Tothom era manat, com ho és avui dia, per les mateixes necessitats indefugibles. La necessitat de pa i de pau. Però també les necessitats que, fixades per un egoisme que sempre ens ha caracteritzat, ens han conduït devers l'ambició i l'alliberament. També, és clar, els mateixos errors.
Els mitjans han canviat, però l'home és el mateix. La història, atès que l'home és sempre el mateix, es repeteix. Podríem dir, àdhuc, que tot el que pot arribar a passar algun dia, ja ha passat del cert en els quasi tres mil·lennis d'història faraònica. Així que, compte!, perquè quan veiem que succeeix alguna cosa que sembla nova, qüestionem-nos si no ha passat ja, perquè la llibertat no dóna pas llicència a crear sempre un món novell!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada