I. Pot establir-se una relació entre, d'una banda, la qualitat i intel·ligència dels principis teòrics i morals que un té i, de l'altra banda, la distància entre tals principis i la conducta pràctica que un desenvolupa, això és, que més justos, bons i perfectes són els nostres ideals, majorment haurem d'eixamplar la distància entre el que pensem i el que fem.
II. Crec a hores d'ara és públicament evident que tan A.V.T., amb Ángeles Pedraza al capdavant, com E.P.P.K., el col·lectiu horitzontal de presos d'E.T.A., s'estan equivocant. L'equivocació no és matèria opinable, sinó que rau en el fet que ambdós cometen el mateix error: contradir-se. La contradicció pot descriure's així: el que defensen en un àmbit, ataquen en un altre. Aquest modus operandi pot ser correcte, si s'admet que s'estan defensant idees relatives, que en un àmbit s'apliquen, mentre que en un altre no pas. Ara bé, si A.V.T. i E.P.P.K. remeten els seus principis en un pla sub specie aeternitatis, aleshores s'està reconeixent que l'absolut i totalitzador dels seus principis es contradiu obertament a l'hora de mesurar, de manera diferent, situacions idèntiques.
III. Més enllà de les raons polítiques, en les quals no entraré ara, hi ha també les realitats de tipus humà, humanitari i humanista. Segons les víctimes, les víctimes són humanament el més important, el que ha de ser defensat política, governamental i socialment. Segons els presos, els presos són persones amb els mateixos drets fonamentals, almenys, que qualsevol altra persona. Fins aquí, salvant la diferència que uns són rere reixes i els altres no, sembla que l'A.V.T. queda malparada: considera que les víctimes mereixen, humanament parlant, un respecte superior, uns drets fonamentalíssims, diferents als d'un pres. No. No és així: víctimes i presos, i els altres, nosaltres, tenim tots els mateixos drets fonamentals. La dignitat és intangible, per a tothom, igual.
La senyora Pedraza considera que hi ha humans de primera i de segona categoria. Uns, els de primera, que són les víctimes, que han de romandre sempiternament, d'una banda, subvencionades i, de l'altra, defensades de la següent manera: fent que els altres, el de la segona, siguin tota la seva vida a la presó, perquè, segons les conseqüències últimes del seu discurs, no tenen els mateixos drets, v.gr. a complir una condemna i a recuperar el dret a la llibertat. Per això, la senyora Pedraza és una activa defensora de la doctrina Parot -cadena perpèdua jurisprudencial per a un país on és il·legal-, declarada contrària als drets humans per part del Tribunal Europeu d'Estrasburg.
IV. Fins el punt "III" tenen més raó els E.P.P.K. i, això no obstant, tampoc no tenen raó. Parlo d'un episodi que s'ha desenvolupat darrerament: el pas al tercer grau del pres d'E.T.A. d'Uribetxeberria, malalt de càncer incurable. Aquí hi ha dos nivells: d'una banda, la Llei (o, millor dit, el Reglament Penitenciari del 1996, art. 104.4: "Los penados enfermos muy graves con padecimientos incurables, según informe médico, con independencia de las variables intervinientes en el proceso de clasificación, podrán ser clasificados en tercer grado por razones humanitarias y de dignidad personal, atendiendo a la dificultad para delinquir y a su escasa peligrosidad"), que s'ha de complir sense excepcions notables, perquè altrament Espanya deixaria de ser un estat de dret; de l'altra, les idees sobre què és la dignitat humana, on hi ha divergència d'opinions entre A.V.T. i E.P.P.K. M'interessa aquest segon punt.
El col·lectiu de presos adduïa que la dignitat humana d'Uribetxeberria, en cas de no concedir el ministeri d'Interior el tercer grau, es veia posada en entredit. La finalitat de l'art. 104.4, és cert, parla de la dignitat personal, de raons humanitàries, etc. que són incontestables. Ara bé, aquest col·lectiu de presos no té present que -insisteixo, més enllà de la política- segrestar, torturar, matar, també posen en entredit la dignitat humana. La dignitat humana -ens ha d'interessar això als bons i als dolents- és igual per tothom: abans que el pres sigui pres i abans que la víctima sigui víctima. L'E.P.P.K. fa en això, tanmateix, diferències que argumentativament s'esquerden.
A l'altre extrem, l'A.V.T. considera que, com Uribetxeberria va cometre delictes de terrorisme -que implicaven altres éssers humans i, doncs, atac a la dignitat d'altri-, ja no té dignitat humana i, per tant, puix que no en té ni mica ni gens, no pot ser posat en tercer grau per raons humanitàries. Aquesta idea és errada exactament per la mateixa raó que els presos d'E.T.A. s'equivoquen.
Novellament, però, la postura de les víctimes resulta més esfereïdora: (a) volen anar contra una Llei -i doncs, contra l'estat de dret- que majorment fou creada i quasi sempre executada contra els propis terroristes -l'art. 104.4 susdit- i (b) consideren que un terrorista no paga la seva pena a la presó, sinó que l'ha de pagar a tots als nivells: cadena perpètua, excusió de la vída pública eterna, exclusió de la vida política per sempre, càstig social en sortir de la presó i, segons com es miri, jo diria que la senyora Pedraza està molt a favor de la pena de mort. Sembla, en tot cas, que a les presons no es paga el que van fer, sinó a un altre lloc, que no sé ben bé quin és, vés a saber si és l'altra vida. L'A.V.T., a més, van en contra de la ciència mèdica: (c) van dir que un informe mèdic en el qual s'indica l'irreversibilitat del càncer d'Uribetzeberria no era pas suficient, perquè, segons el seu parer, el P.P. havia arribat a un pacte amb E.T.A. per negociar, contra les víctimes. Tot comptant, per "a", "b" i "c", les víctimes tenen una postura excessivament radical.
V. En tot cas, en l'essencial, el plantejament absolutista i inabdicatiu que es plasma en contradiccions de gran recorregut, l'A.V.T. i l'E.P.P.K. són semblants. NO ES PODEN AL·LEGAL PRINCIPIS ABSOLUTS -ELS DRETS FONAMENTALS- PER DEFENSAR UN COL·LECTIU EN CONTRA D'UN ALTRE COL·LECTIU. O el que és semblant: estableixen uns principis i després, com ja avançàvem a "I", postulen grans distàncies contradictòries entre aquests principis i la seva conducta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada