A "singulars" l'any 2011 tv3 (no es pas literal, ni molt menys, perquè he fet addicions)
El frau: fiscal, és clar, però també d'altres menes. Cobrar atur i anar-se'n de vacances és frau. Cobrar una pensió que no correspon legalment és frau. Treballar sense cotitzar és frau -i molt usual des del temps de la crisi-. Etc. Vet aquí una de les causes principals del mal que tots patim, de la injustícia al món humà.
Paradisos fiscals: sembla que el Regne Unit manté determinats països considerats universalment paradisos fiscals. Per què? Atès que les empreses més importants necessiten, en un primer moment, no pagar res. I, en efecte, si existeixen paradisos, poden no pagar res. Interessa que hi hagi una exempció a l'ombra.
Impostos-Estat del benestar: el 40% de la partida dels Pressupostos Generals de l'Estat depenien de l'IS, impost de societats. Avui dia el 17%, perquè no hi ha beneficis. Ja no es pot pagar, doncs, el que fins ara es pagava, diguem-ne, matemàticament i puntual.
El copagament s'ha dit que és pagar dues vegades el mateix - primer a través d'impostos i després a través d'un preu. Dir que ara els impotos van devers els interessos del deure públic és una farsa, ja que el deute públic té la seva explicació principal (n'hi ha, i tant, de secundàries) en el pagament d'un servei públic. Els rescats als bancs no expliquen ni de bon tros el perquè de l'immens deute públic.
L'absentisme: entre els funcionaris es xifra de prop d'1/3 part, això és, que per ocupar a l'Administració Pública 3 taules, cal fer opositar 4 funcionaris. Igualment, segons Rosell, l'absentisme al sector privat és d'un milió de persones cada dilluns -només els dilluns-, mentre la resta de dies de la setmana és molt més baix.
Exigència-Responsabilitat: la població és molt exigent i molt poc responsable. La idea és que, si hi ha un 30 i escaig % de fracàs escolar, és només culpa de les escoles i de fet, v.gr., que les partides a ensenyament s'han limitat en els darrers anys. Ara bé, el fracàs escolar és altíssim hi hagi o no hi hagi grans partides adreçades en aquests àmbits.
Caldria avaluar tots els serveis públics. Però els polítics tenen por de fer-ho, perquè no fa bona publicitat, electoralment parlant. Ens podem, tanmateix, permetre d'errar al començament, però no després, recurrentment. Pensem-ho: es fan manifestacions a fi que els serveis públics siguin íntegrament de franc i no perquè siguin d'altíssima qualitat.
L'avaluació es faria hospital per hospital i escola per escola. Aleshores quedaria clar que algunes escoltes i hospitals són un error clar i contundent i que, ben bé, no ofereixen el servei i, per tant, és com si no existissin. No faria res que no existissin i ens les podríem estalviar, enderrocar-les i fer-les de nou. Altrament, les bones escoles públiques i els bons hospitals públics serien més frequentats, serien més finançats, serien un servei públic de franc, però sobretot amb l'atenció centrada en la qualitat.
La societat té pot d'evidenciar els que s'ha equivocat i s'estan equivocat i que administren allò públic. Sap greu assenyalar els que erren, fins i tot quan tots som els perjudicats. Hi hauria assenyalament de certs polítics, de certs funcionaris, de certs treballadors, etc. I, com dic, sabria greu. Cal fer-ho, nogensmenys.
Exemple clar d'això és que es va voler fer que els mestre d'escoles primàries tinguessin almenys un 7 en llengua a la nota mitjana Batxillerat-Selectivitat. És possible, amb un 5, entrar a Magisteri i, amb un 5, tenir el títol de Magisteri, i, sense més, esdevenir mestre. El Parlament va debatre l'afer: a la fi, va emparar els negligents, els ximples, no va voler assenyalar ningú. A més, sembla que si a Magisteri no entra gent amb un 5 i escaig, no entraria gairebé ningú. I després ens sorprenem que els nins i nens no aprenguin bé i fracassin escolarment!
Universitats: som al lloc 176 del món, les universitats catalanes són les millors d'Espanya. Això no és suficient. Per què importa ser les millors? Ser a la llista? Per poder contractar els millors professors -altrament no vindrien, no voldrien-, i tenint els millors professors es pot atraure talent -qui té talent no tria la pitjor universitat.
Però hi ha potser massa universitats: quasi 90 a tot Espanya, molt més que a Alemanya. Calen? La veritat és que fóra bo que hi haguessin Instituts i Escoles especialitzades en matèries concretes. Això podria ser en benefici de la qualitat dels resultats obtinguts. El model universitat no és per força el que, en vistes a la recerca i innovació, pot resultar el millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada