Els "Dichos y Hechos de D. Phelipe II" de Baltasar Porreño, publicat i censurat a Cuenca el 1628, és una obra de la qual podem destacar els següents trets.
Estilísticament: (i) encara que s'hagi dit que Porreño és un escriptor, poeta i també historiador de segona fila respecte el Siglo de Oro, jo crec que ho és de tercera o quarta, (ii) és desordenat en la narració, l'únic ordre que fa servir resulta inadequat, perquè l'obliga a repetir-se contínuament, (iii) resulta indecentment exagerat, lloador, insistent, etc.
Pel que fa el contingut: (i) categoritza com virtuts el que ara avui dia resultarien vicis clars: parla de Felip II com un monarca que gastava immenses quantitats de diners en obres pies (San Lorenzo del Real -Escorial-), com un monarca enemic de les excepcions -rigorista de la Llei i de l'aplicació de la Llei (una Llei feta a comissions secretes), com un absolutista (a la qual cosa es vincula el fet que governés mig món), com un catòlic radicalíssim (en un passatge es diu que va buidar les dues Índies -sic- del seu or i metalls precisos a fi i efecte d'enviar-hi sacerdots a convertir els seus indígenes; també: com un catòlic que féu guerres per la sola motivació de defensar la fe catòlica; també: que no escrivia cartes als poderosos del món fins que el Pontífex hagués donat el seu vist-i-plau), etc., (ii) resulta interessant l'interés que demostra Felip II per l'Arquitectura i els jardins dels seus Palaus, Esglésies, Monestirs, etc., perquè és una unió poc habitual que el Rei, a més de finançar, sàpiga què està fent, (iii) parla dels seus "Estats", dels seus "Reialmes" i, tanmateix, la majoria de les vegades en Felip és presentat com Rei i no com Emperador, (iv) el terme "Espanya" és fet servir en l'acepció antiga "Hispània", perquè es tenia claríssim on acabava Castella i on començaven els Regnes de Portugal i el d'Aragó, dels quals se'n parla secundàriament: de fet, quan s'enumeren els dominis de Felip II, l'amor va adreçat a Castella -malgrat, Felip, de sang castellana, en tenia més aviat poca- i, de fet, es demostra un desconeixement important de tot allò que no és el món castellà -menor és encara la comprensió i major la ignorància del món extrahispànic i ja, amb caràcter fragmentari i eventualíssim, la cita de zones extraerupees, (v) element curiós -i exagerat i directament fals- és que Felip coneixia tots els noms de ciutats, pobles, places fortes, canals, rius, muntanyes, etc. del seus territoris, i que el que no havia vist, es feia pintar per entendre-ho (es fa estrany que al pròleg del llibre un historiador, que no signa, indica que tot el que diu Porreño és vertader), (vi) es demostra un afecte especial pel ja important Duque de Alba, que tindrà un paper fonamental en les històries de les Espanyes, (vii) el paper de Zúñiga també sembla clau, però aquesta nissaga ha estat majorment oblidada, (viii) curiosa és la grafia de certs llocs, com ara Monserrate, Poblete, Rosas, "l'Escurial" (sic), etc., si no fos pel seny, avui aquests indrets es dirien així, (ix) enlloc no es parla de la "Reconquista", perquè es reconeixia que històriament no té sentit aquest mot; ara bé, sí que es parla de la vinculació estricta de Toledo i altres viles castellanes als gots -factor molt explotat pels historiadors franquistes, no sols en clau simbòlica, sinó amb pretensions de veritat-, i àdhuc la monarquia hispànica a aquest antic poble; (x) deplorable i parcial és, finalment, la imatge que es dóna del pobre Antonio Pérez.
Conclusió, l'obra de Porreño és un pamflet publicitari d'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada