Una moral susceptible a friccions del progrés científic

Hi ha afers científics que ens fa l'efecte, d'una manera molt palesa, que no han d'ésser intervinguts per la moral. Sobretot quan la moral no és la pròpia, ans una moral religiosa a la qual no ens sentim circumscrits estrictament. Pot formular-se talment: l'Església, a través de la seva negativa als mètodes anticonceptius, crea almenys un doble problema. El primer, la mort de nombrosíssimes persones infectades de múltiples malalties. El segon greuge, el naixement no volgut d'un número indeterminat de vides en un context hostil. Una mentalitat purament científica diria que la solució és fer arribar els progressos de la ciència. Aquesta idea, exempta de moral aliena, és prou compartida arreu com per ser acceptada, almenys, en gran part del món. Ara bé, on és la línia vermella? Quan, si cal triar entre ciència i moral, triaríem la moral posant-la pel davant de la ciència? 

La legislació comunitària de patents ho té clar: no es permet patentar procediments de clonació d'éssers humans, procediments de modificació de la identitat genètica germinal d'éssers humans, la utilització d'embrions humans amb fins industrials, així com els procediments de modificació genèrica dels animals quan suposi per a aquests un patiment excessiu atesos un fins no relacionats amb la medicina humana o animal (art. 5.1 Llei de Patents). Aquí la moral ha guanyat, com a límit de la patentabilitat: la ciència no pot anar contra els éssers humans ni contra els animals. Ara bé, la pregunta és, fins a quin punt aquest "contra" és suficientment caracteritzat? La ciència, si investigués i pogués patentar en afers d'identitat genètica i d'embrions humans, podria progressar immensament en qüestions que afavoririen, al capdavall, l'ésser humà. Per tant, la moral ha posat un llindar probablement artificial que representa un obstacle al camí dels béns mèdics per a la vida humana i la civilització. Hi ha unanimitat sobre aquest punt? Potser s'arribi un moment en què ja no sigui assumible una moral que tanqui aquestes portes en nom de no se sap ben bé el què.