Interessa parlar de dos conflictes d'interessos que tenen avui la seva notorietat i el seu risc. Un conflicte d'interessos clàssic, per entendre'ns, és que un tutor, que teòricament haurà de tenir cura de la mainada, tingui un interès concret a liquidar, a favor seu, el patrimoni que van heretar aquells dels quals té cura. El tutor, del qual els nens en depenen, esdevé alhora un lladre. Com si la persona que ens agafa la mà perquè no caiguem al precipici ens anés traient alhora els anells i braçalets. Els dos casos que expliquem tot seguit, però, pertanyen al món empresarial.
Primer: un individu és soci i alhora creditor d'una societat. Això provocarà la següent situació favorable: si la societat va bé, l'individu rebrà dividends, mentre que si va malament, cobrarà interessos. En darrer terme, aquest escenari s'avia a la descapitalització: el soci en qüestió esdevindrà creditor, primer de tot, per cobrar interessos i, segonament, a fi i efecte que la societat subsisteixi i pugui, si s'escau, cobrar interessos. Aquí la víctima és la societat, doncs, perquè hi ha un individu que pot enriquir-se indefinidament i injusta, la qual cosa no pot ser de cap manera. Fins i tot si la societat deixa d'existir, els deutes, en principi, subsisteixen. I seguirà cobrant més enllà de la vida de la societat en la qual l'individu col·laborà activament a destruir.
Segon: una entitat financera dóna un préstec. D'una banda, presta a un individu perquè es copri una casa i, d'altra banda, financia les necessitats d'una empresa que es dedica a la taxació. Arriba el moment en què l'individu no pot complir les seves obligacions i executen la hipoteca. Des del 2011 es va decidir que, amb l'objectiu d'evitar l'empobriment dràstic d'aquest tipus de deutor, el preu del pis que s'executa serà almenys el 60%. Del cert, és una misèria, però almenys s'assegura el pagament d'una part rellevant del deute total. Ara bé, el 60% de què? Del valor de taxació. I la qüestió ara és: qui la fa, la taxació? Com a regla general, una empresa que es dedica a l'activitat i que, alhora (aquí rau el conflicte d'interessos), té obligacions amb l'entitat financera. Llavors, què farà? No necessàriament, però ben pot ser que, atesa la vinculació estretíssima entre taxador i banc, la taxació sigui a favor del banc. Val a dir, el valor total taxat sobre el qual s'apliqui el 60% serà potser irrealment baix, inimaginablement a favor del cobrador. Que l'entitat financera cobrarà arran del patrimoni present i futur, més enllà de la casa hipotecada, del pobre deutor víctima del conflicte d'interessos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada