Inconsistències primerenques a Bildu

Primer de tot vull negar que hi pugui haver cap dubte sobre aquesta afirmació: estic a favor de Bildu. A partir d'aquí, objeccions.

Convé començar des dels estatuts de Sortu, l'espectre electoral del qual ara ocupa sencerament Bildu. Als estatuts del partit es deia clarament que es "rebutja" l'antiga estratègia. Val a dir, s'admet que hi ha una entitat anterior l'estratègia de la qual no es manté. Això vol dir com a mínim dues coses: (a) que és correcta, almenys materialment, la connexió entre Herri Batasuna i Sortu i (b) que Herri Batasuna tenia una estratègia equivocada. S'ha d'admetre que els votants d'HB ho són ara de Bildu, i sobretot molts més que potser mai no van votar HB. Ara bé, fins on arriba aquesta vinculació material? La resposta s'entén a l'ombra de la segona conclusió: la vinculació es trenca pel que fa l'estratègia. L'estratègia canvia i, malgrat la continuïtat, canvia un element nuclear que permet, entre d'altres coses, que Bildu esdevingui un partit que té la clau. 

El segon punt de vista es lliga a les declaracions d'Otegi ahir davant del Fiscal al cas Bateragune. Ha dit que "no necessitem la violència, tenim arguments polítics" que, en sentit negatiu, vol dir exactament que abans no tenien arguments polítics i que, per tant, necessitaven la violència.

D'aquesta manera s'està convertint a Bildu en una sort de Purgatori abertzale on hi regeix el penediment. La veritat, però, és que la gran majoria d'alcaldes bascos del món independentista d'esquerres van tenir des del primer moment una estratègia aliena completament a la violència. Des de la transició van tenir bons arguments polítics, perquè n'hi havia -els mateixos que hi ha ara- i que encara són amb nova punyença ben vàlids. No és just, tot comptant, construir un purgatori pels exaltats que sens dubte hi hagué dins de l'ezker abertzalea que van fer pagar els plats bruts i trencats als nombrosíssims càrrecs electes de tarannà moderat que, de bell antuvi, volien i esperaven el que ara Bildu els ofereix.  

En altres paraules, mai no edificar un Bildu sobre el penediment, la divisió entre passat i present, entre una ETA que mor i una solució democràtica que neix, ans un Bildu que té una missió que no admets visions individualistes o relativistes, una missió de crear un nou Estat, precisament per fer-ne un de millor.