S'ha anat constituint a l'imaginari col·lectiu una noció de "radicalisme" que és força equivocada. Aquesta concepció esbiaixada consisteix en atribuir l'honorable mot de "radical" a aquells que actuen radicalment, que parlen radicalment, que viuen radicalment. Són persones que, sens dubte, mai no canvien res.
Altrament, cal trencar amb tal desordre: sobretot perquè si no tenim el concepte de "radical" ben endreçat, no res pot ser a lloc. Si el cim de la muntanya no està clar, si queda més enllà de les boires i núvols, no sabem l'essencial de la vall. Així que cal canviar de concepcions.
El radicalisme és un fer moderadíssim, un parlar tímid i poc animós, però un pensar extremadament contundent. Davant d'un caminar llarguer s'escau de fer passes segures. D'aquesta manera, el radicalisme entra a concebre de debò els seus plans: assolir-los plenament. Toquem l'objectiu: trascotar cadascuna de les pedres d'aquest món per fer-ne un de bell nou.
Això és el que va fer Lenin. Precisament, com diu el nostre Cambó a Les Dictadures, Lenin no va patir els vicis típics dels demagogs i, alhora, va gaudir d'una rarament perllongada fama fins llavors reservada als personatges de tarannà populista, com ara l'anomenat Emperador del Paral·lel Alejandro Lerroux. Així que, ja ho sabeu, menys Lerroux, menys xerrameques, i més Lenin, més radicalisme vertader.
Això és el que va fer Lenin. Precisament, com diu el nostre Cambó a Les Dictadures, Lenin no va patir els vicis típics dels demagogs i, alhora, va gaudir d'una rarament perllongada fama fins llavors reservada als personatges de tarannà populista, com ara l'anomenat Emperador del Paral·lel Alejandro Lerroux. Així que, ja ho sabeu, menys Lerroux, menys xerrameques, i més Lenin, més radicalisme vertader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada