Cal demanar-se ("e fo questió", com diria Llull) si les filles xiques dels Reis juguen també a princeses o si, altrament, no poden, perquè un no pot jugar al que és.
De la mateixa manera, és un assumpte d'entredit entendre què fan els Reis als Reialmes del primer món si, en realitat, no són Reis. Un Rei impotent és un espantall: estar-ne encara a favor -malgrat se'n digui juancarlisme- és estar defensant totes les impotències paleses i públiques, ridícules i penoses.
Per tant, completament d'acord amb la desena d'Ajuntaments catalans i èuscars que han foragitat del consistori el retrat de l'Espantall reial. Addueixen que "no representa la voluntat dels habitants d'aquesta vila", i tenen raó. Però també tindrien raó a dir que el retiren perquè un espantall impotent no pot respresentar-se, ben bé, ni a si mateix.
No és inviable que la figura patètica del Rei doni un cop de mà als que volen dinamitat i desfer de cap a cap tota integritat moral, política, religiosa i material de l'Espanya castellana. Ja n'hi ha prou, ja n'hi ha prou de jugar encara a Reis i Princesetes als nostres dies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada