Només hi ha dues opcions. D'una banda, fer que els actes polítics siguins susceptibles de control judicial ple, negant així la separació de poders (entre poder executiu i judicial, això és, permetre discrecionalment que els jutges, que no han estat escollits democràticament governin de facto el país) o, d'altra banda, impedir-ho, promocionant així que el Govern menystingui els llindars que fixa tot l'ordenament jurídic, la jurisprudència i els seus principis, havent de pagar sols un preu social en cas d'extralimitacions excessives.
Què fer? Aparentment, Govern i Jutges van per dos camins que, en realitat, es creuen de tant en tant, com ara a la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 sobre l'Estatut català. Precisament, la memòria de l'any passat de l'Alt Tribunal s'ha admès que els magistrats treballen irreiablement amb caire ideològic, tot i que no partidista, afegeixen. Desdim, tot comptant, viure en un món ideal en el qual els poderosos no pacten contra la majoria. Recordem-ho: sols hi ha dues possibilitats, ambdues contra tots nosaltres.
Una manifestació típica d'aquest problema és el de la immunitat. D'una banda, si els polítics no tinguessin un cert grau d'immunitat, aleshores els jutges, per les seves potestats atribuïdes i legítimament, podrien treure'ls del mig, injustament, arran d'una denúncia falsa. Els jutges tindrien en tal cas massa poder i, doncs, l'Estat seria indefectiblement no de Dret. D'altra banda, si els polítics gaudissin d'un grau màxim d'immunitat, ens podrieu veure governats per assassins que creuen que, dins de les seves tasques governamentals, s'inclou l'extermini sistemàtic, com a l'ex primer ministre de Rwanda.
L'equilibri entre potestats jurisdiccionals i poder polítics mai no satisfarà a tothom. Triem el mal menor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada