Indicadors macroeconòmics de la Generalitat de Catalunya al llarg del darrer decenni

I.  INGRESSOS 

Segons els models: (a) Alavedra-Rato, el 1997 (amb la cessió, entre altres casuístiques, dels rendiments del 30% de l’IRPF a les CCAA) i (b) Castells-Solbes, el 2009 (amb el 50% d’IRPF i d’IVA, vid. Ley 22/2009), que té plena vigencia des del 2011 .  

Font: gencat.cat.

A. 

2002 

Total ingressos tributs cedits 9.633.288 milions. Total ingressos per transferències 2.390.426 milions. Total recursos model de finançament 12.023.714 milions. 

2003 

Ibid.: 10.454.810. Ibid.: 2.551.533. Total: 13.006.343. 

2004 

Ibid.: 12.034.410. Ibid.: 2.587.519. Total: 14.621.928. 

2005 

Ibid.: 13.811.495. Ibid.: 2.868.912. Total:16.680.406.

2006 

Ibid.: 15.494.567. Ibid.: 3.305.871. Total:18.800.438.

2007 

Ibid.: 17.596.759. Ibid.: 3.547.683. Total:21.144.441.

2008

Ibid.: 18.439.700. Ibid.: 3.962.800. Total: 22.402.500.

B. 

Els percentatges de cessió del nou model de finançament només es veuen reflectits en termes pressupostaris a partir de l'any 2011. En els anys 2009 i 2010 eren del 33% en l'IRPF; 35% en l'IVA i 40% en els especials. L'any 2011 aquests percentatges són del 50% per a l'IRPF i l'IVA i del 58% per als especials.

2009 

Total ingressos tributs cedits 17.496.952. Total ingressos per transferències 3.915.334. Total recursos model de finançament  21.412.286. 

2010 

Ibid.: 13.004.313. Ibid.: 6.316.719. Total: 19.321.032.
Moment màxim de l'enfonsament dels ingressos. Les xifres, atenent que el model és, en observança del susdit a la nota explicativa "B", permeten ser comparades fins el 2010 amb les anteriors, això és, es recapta i liquida el 2010 el mateix que el 2005. 

2011 

Ibid.: 17.220.225. Ibid.: 424.202. Total: 17.644.427.

2012

Ibid.: 17.563.255. Ibid.: 1.769.242. Total: 19.332.497.

Sobre Exercicis tancats, de l’estat d’ingressos i despeses:

http://www20.gencat.cat/portal/site/economia/menuitem.9924bb17bdcd2bdaf813ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=b8c16e6b77649210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b8c16e6b77649210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

II.  PRESSUPOSTOS

Font: dogc.cat

Cal tenir ben en compte que l'augment de la xifra total dels pressupostos no és indicativa del que aquell any correspon a la despesa pública pagada íntegrament per la Generalitat. Altrament, dins dels Pressupostos s'apleguen, als sols efectes de la publicitat, les previsions dels comptes d'empreses públiques, instituts semiprivats, organitzacions, fundacions, etc., perquè així ho han manat diverses Directives europees sobre transparència. 

LLEI 20/2001, de 28 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2002.

Xifra total: 14.842.032.297 euros. 

Art. 35.1: “S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l’any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, fins a un import màxim de 660.392.100,00 euros; addicionalment, l’endeutament autoritzat el 2001 i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentar el 2002”.

LLEI 30/2002, de 30 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003

Ibid.: 16.081.387.948

Art. 35.1: “S’autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d’Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l’endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l’any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l’interior com a l’exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu a 31 de desembre de 2003 no superi el corresponent saldo autoritzat a 31 de desembre de 2002 en més de 219.180.914,61 euros”.

LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004.

A més del DECRET 341/2003, de 29 de desembre, sobre pròrroga dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2003. 

Ibid.: 18.710.818.090

Art. 30.1: “S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu a 31 de desembre de 2004 no superi el corresponent saldo autoritzat a 31 de desembre de 2003 en més de 1.033.276.357,26 euros”.

LLEI 11/2004, de 27 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005

Ibid.: 21.516.865.333

Art. 30: “S'autoritza el Govern perquè, a proposta del conseller o consellera d'Economia i Finances, emeti o contregui deute públic o faci ús de l'endeutament amb terminis de reemborsament superiors a l'any en qualsevol modalitat, tant en operacions a l'interior com a l'exterior, amb la limitació que el saldo de deute viu el 31 de desembre de 2005 no superi el corresponent saldo autoritzat el 31 de desembre de 2004 en més de 1.070.675.871,42 euros”

LLEI 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006.

Ibid.: 23.924.462.184

Deute pressupostat (venciments, etc.): 1.115.803.220. 

La liquidació dels quals es detalla al web: http://www20.gencat.cat/docs/economia/Documents/Arxius/04.27%20Dossier%20de%20liquidaci%C3%B3.pdf

LLEI 4/2007, del 4 de juliol, de pressupostos de la Generalitat per al 2007

Ibid.: 26.684.643.686

Deute: 1.626.752.355

LLEI 16/2007, del 21 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008.

Ibid.: 28.432.324.280

Deute 1.253.540.399

Llei 15/2008, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009

Ibid.: 29.730.757.464

Deute 1.614.184.148

Llei 25/2009, de 23 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010

Ibid.: 32.518.727.497

Deute 2.914.726.574

LLEI 6/2011, del 27 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2011

Amb el Decret 109/2011, de pròrroga dels anteriors pressupostos. 

E.M. “les perspectives actuals d’evolució de l’activitat econòmica continuen comprometent d’una manera important les bases fiscals de l’economia catalana, els pressupostos per al 2011 comporten un exercici de revisió profunda i estricta de la despesa pública en conjunt, per tal de replantejar-ne la magnitud i redefinir les opcions per a millorar-ne l’eficiència i l’eficàcia. El resultat d’aquesta revisió és una reducció de despesa d’un 10% respecte de la despesa liquidada (no financera i no finalista) el 2010, un pas decisiu en un procés de consolidació fiscal que ha de culminar el 2013 i que ha de garantir la sostenibilitat de les finances públiques”

Ibid.: 32.630.049.561.

Deute 5.975.506.388.

LLEI 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al

2012.

E.M.: “Un altre principi bàsic dels pressupostos del 2012 és la credibilitat, que s’ha de refermar tant davant de la ciutadania, com dels creditors. No cal dir que, en el context actual de crisi de confiança en les finances públiques, aquest principi adquireix una rellevància de primer ordre: una Administració pública que no sigui creditora d’una elevada reputació no podrà accedir als mercats financers en condicions raonables. És per aquest motiu que esdevé fonamental persistir en el rigor i en la seriositat respecte dels compromisos adoptats”

Ibid.: 29.727.344.436

Deute: 3.674.428.938.

LLEI 6/2012 del Parlament de Catalunya, del 17 de maig, d’estabilitat pressupostària. Art. 6: “per a garantir la sostenibilitat de les finances de la generalitat, l’objectiu d’estabilitat pressupostària s’estableix en un dèficit estructural del 0,14% del producte interior brut català, que s’ha de complir l’any 2018”.

Cal esguardar que la partida de deute és una més entre les altres, com ara la Sanitat, l'Ensenyament, etc. Això significa que, si la partida del deute és prou significativa, es pot entrar en un cicle paradoxal: major és l'endeutament, també major esdevé alhora la despesa pública. Aquest cicle és visible, tot i que de manera lleu, als pressupostos de la Generalitat. 

Malgrat haver reduït, segons la lletra de l'Exposició de Motius de la LPGC del 2011, "un 10% respecte de la despesa liquidada el 2010", resulta palès que els últims pressupostos de l'Antoni Castells és idèntica que la dels primers pressupostos de l'Andreu Mas-Colell: una xifra total de 32.000 milions. La raó és senzilla: augmenta en més de 2.000 milions el deute públic que, és clar, és atribuïble a exercicis pressupostaris necessàriament previs. 

Per tant, podem afirmar una regla: l'africanització dels Comptes Públics s'esdevé quan una part prou important dels pressupostos generals d'una Administració fa que, d'una banda, augmenti imparablement la despesa en el que, d'altra banda, es circumscriu al mer i simple pagament d'un deute que es paga a través de nous deutes. Podríem dir que a hores d'ara ens acostem a aquesta africanització del pressupostos catalans. 

Fóra simplificador reduir-ho tot a això: el deute atrau al deute i, per tant, tota Administració endeutada està en una predisposició més adient per endeutar-se encara més. Més clau que l'endeutament, al capdavall, és la capacitat de pagar. 

Factors, doncs, n'hi ha molts més, el primer dels quals, com s'ha vist al cap. I, és la caiguda en picat i generalitzada dels ingressos. N'hi ha d'altres: el fet que l'endeutament avui resulta més car, això és, mentre Castells va gaudir d'uns préstecs de prop de l'1% (estil: barra lliure del BCE als bancs comunitaris), suara Mas-Colell pagaria vora el 7% si hagués de trucar a la porta dels Bancs, com encara va poder fer, per darrera vegada, en Castells amb el Sandander i La Caixa d'Estalvis i Pensions. 

Execució dels pressupostos:

http://www20.gencat.cat/portal/site/economia/menuitem.4105abfd0da1553bf813ae92b0c0e1a0/?vgnextoid=ca746e47e8649210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ca746e47e8649210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 

III.  DEUTE PÚBLIC 

Deute públic total, això és, en contraposició al pressupostat.

La magnitud del PIB varia semestralment, any rere any, i és doncs una xifra que hauria de ser constantment actualizada -que no és el cas- per valorar amb rigor la relativitat de tota percentual: en aquest cas, del deute públic total. En altres paraules, mentre durant la crisi el Deute públic augmenta violentament -sobretot quan cauen els ingressos cal, amb més puixança, eudeutar-se- el PIB del país en qüestió diminueix. Per la qual cosa, si sabéssim la xifra honesta del PIB real, el deute públic seria sempre molt més alt del que diuen els informes oficials. 

Font: Idescat. 

• L’any 2000: 8,5 % del PIB.
• 2001: 8,4%
• 2002: 7,9%
• 2003: 7,4% 
• 2004: 7,8%
• 2005: 8,1% això és, 14.050 milions
• 2006: 7,6%, 14.819
• 2007: 7,5%, 18.688
• 2008: 9,3%, 23.237
• 2009: 11,9%, 31.741
• 2010: 16,2%, 41.912
• 2011: 20.9%, 42.719, que es vinculen amb gairebé 2.000 milions d'interessos.
• 2012: -, però a la xifra del qual caldrà sumar-hi els 5.023 del rescat.  

En altres paraules, en els anys del superàvit pressupostari -els mateixos anys dels xecs nadó i de l'ingrés a cada espanyol de 400 euros- la Generalitat d'esquerres va augmentar el seu endeutament, la qual cosa demostra dues coses: (a) estaven molt segurs -igual que els bancs i caixes, l'immobiliàries i ciutadans que s'involucraven en despeses immenses- que el creixement seria il·limitat i que progressivament augmentaria -sense aquest "que progressivament augmentaria" vull dir que volien aixugar el deute amb estats de superàvit encara majors en el futur proper- i (b) que, per tant, el creixement no era gens fictici, quan ho era, com avui dia tothom sap. 

Quan dic "molt segurs", sóc literal. En anys de superàvit augmenta l'endeutament en 4.000 milions d'euros, exactament del 2006 al 2007. El fet que pugi la xifra total de les LPGC imparablement del 2004 al 2009 és sols indicatiu d'aquesta idea (paral·lelament a l'augment dels ingressos i, és clar, per sobre l'aquest augment), de la mateixa manera que és força indicatiu que mentre el deute públic previst per al 2006 (Llei 20/2005) era de 1.115 milions d'euros, el 2007 (Llei 4/2007) passa a ser de 1.626 milions. 

Dic que tot plegat és merament "indicatiu" perquè la realitat efectiva de la despesa pública i el que al paper de la Llei ha estat pressupostat sol ser ben diferent i, per això, és explicable l'harmonia entre les dues dades -en la mateixa línia, al cap i a la fi- del paràgraf anterior. Aquesta realitat efectiva, malauradament, resulta en gran part incognoscible, fins i tot llegint atentament l'Execució dels Pressupostos. Per alguna raó del ser que la Generalitat s'ha gastat mig milió d'euros en una auditoria de Deloitte sobre els seus propis comptes. 

IV.  DÈFICIT PRESSUPOSTARI

-
-
etc.

2012 (actualment, agost-setembre): 2,4%, esguardant l'objectiu del 1,5% de la LOEP. 

L'Estat permet a les autonomies un 1,5% de dèficit el 2012, que equival a 2.967 milions en el cas de Catalunya. Des de començaments d'any, la Generalitat n'ha finançat només una part, i té pendents 1.659 milions, que ara aspira a cobrir amb el fons de liquiditat. L'altre front de despesa que pretén pal•liar amb el rescat és part del venciment de deute. Al segon semestre la Generalitat afrontava venciments per 5.755 milions. A la sol•licitud de rescat, d'acord amb els criteris d'adhesió al fons, Economia xifra les seves necessitats per als propers quatre mesos en 3.364 milions: 118 al setembre, 404 a l'octubre, 2.795 al novembre -inclou 2.690 milions dels bons patriòtics del 2011- i 47 al desembre.

02/09/2012 ISABEL GARCIA PAGAN, L.V.