Quan el Pontífex catòlic va trepitjar terra cubana, va dir que "Cuba i el món necessiten canvis, els quals sols es donaran si cadascú és en condicions de demanar-se sobre la veritat i decideix aviar-se pel camí de l'amor, sembrant reconciliació i fraternitat".
Primer de tot, el Pontífex parla de Cuba i el món, tot liquidant, a efectes almenys del contingut de l'asseveració, la distinció nordamericana segons la qual Cuba no és al món o, el que al capdavall és el mateix, que el món no té els problemes socials, econòmics, polítics, de l'illa. El Pontífex ho posa tot al mateix calaix de sastre: el món sencer necessita canvis.
En segon lloc, aquesta frase, senzilla per a un públic amb formació menys teòligica de qui parla, fa una distinció important entre els canvis que són en mà de les persones i els Governs, d'una banda, i la causa d'aquests canvis, de l'altra. La causa és cert que sols importa en la mesura que permet els canvis, però els canvis tenen contingut només perquè la causa els ha atorgat.
En darrer terme, cal preguntar-se si la veritat i la vida de l'amor es plantegen com conceptes separats. La doctrina és unànime: no, són el mateix, "perquè bo només és u", és escrit. Ara bé, si portem a l'extrem aquesta ideologia, només hi ha individus que es relacionen amb individus, mentre que l'Estat és quelcom extracategoria en la veritat de l'individu i en l'amor de les relacions entre individus. L'Estat, deu voler dir això, no pot ser obstacle o clot en el camí devers la maduresa íntima i la convivència comuna d'un poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada