La breu Interlocutòria dictada fa poques hores conclou, en essència, (a) que no pot posar en entredit el model d'immersió lingüística, d'una banda, i (b) que l'execució que sí pot dur a terme es limita als casos concrets de les famílies denunciants.
Cal deixar palesat, en el punt "a", que no és que el TSJ de Catalunya hagi decidit no tombar el model educatiu, sinó que declara que no pot tombar-lo. És cert, això és el que pot ser dit al seu favor, que almenys reconeix que no té prou legitimació jurídic per fer-ho, perquè ben podria haver estat a l'inrevés. Per això, escriu que "excede en mucho la función propia de este órgano jurisdiccional, que actúa como mero ejecutor". Accepta, doncs, que no pot tornar a dur a terme un nou judici declaratiu, on establís què s'ha esdevingut i què cal fer.
El Tribunal Suprem va dictar una sentència adreçada al TSJ de Catalunya, a fi que l'executés, com és regla general. Va establir que "las sentencias se ejecutaran en sus propios términos" i que el TSJ ara té el deure de menar endavant "la total ejecución [...] sin contrariar el sentido del Fallo". El TSJ decideix que, mentre el TS no aclareixi els seus propis mots o se'n desmarqui, l'execució es refereix sols a les famílies denunciants.
Aquí entrem a punt "b": aquestes famílies gaudiran el privilegi d'aprendre una sola llengua, puix que aquest era una part central de la seva demanda, no aprendre pas el català. Tanmateix, un altre punt central de la seva demanda consistia a engegar la totalitat del model educatiu consolidat, després de decennis, a la Llei d'Educació de Catalunya del 2009. Aquest segon objectiu no els ha reeixit, almenys de moment, tot i que han assegurat que recorreran la resolució a fi que el TS aclareixi que, en realitat, potser són ells que tenen raó a l'hora d'interpretar què cal fer.
Convé tenir ben present el vot particular de la intertelocutòria, signat per la magistrada Clèries Nerín. Aquí la resolució canvia de llengua i passa a ser escrita en català. S'abandona el "la Generalidad" i coses anàlogues. Passa aquest vot particular a formar part de l'1% de les resolucions dictades en aquest país en català. Aquí també, sens dubte, hi ha un conflicte materialitzat al darrere. Potser hi té alguna cosa a veure amb què, per passar a ser membre del Poder Judicial, cal fer diversos exàmens que sols poden fer-se en castellà. En tot cas, aquesta és una altra guerra.
La magistrada assegura que "la sentència del TS ja s'ha executat". L'argument clau és aquest: "La Sentència del Tribunal Suprem, que ara s’executa, es remet a la nova situació creada per la Sentencia 31 /2010 del PIe del Tribunal Constitucional, de 16 de juliol. Aquesta Sentència va declarar constitucional l’article 35.1, incís 2 de l’EAC, si bé interpretant que, conforme a la Constitució, aquest “no impiden el libre y eficaz ejercicio del derecho a recibir la enseñanza en castellano como lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza”. Ara bé, la Sentència del TC, després de recordar que “no puede ponerse en duda la legitimidad constitucional de una enseñanza en la que el vehículo de comunicación sea la lengua propia de la comunidad autonóma y lengua coficial en su territorio, junto al castellano’, quan es refereix a la “necesaria modulación del derecho de opción lingüística” indica que “resulta perfectamente “legítimo que el catalán, en atención al objetivo de normalización lingüística en Cataluña, sea el centro de gravedad de este modelo de bilingüísmo”, aunque siempre con el limite de que “ello no determine la exclusión del castellano como lengua docente de forma que quede garantizado su conocimiento y uso en el territorio de la Comunidad Autónoma’ (STC 337/1994, FJ-1 0)". I talment queda demostrat que el problema que ha creat el TS i que ha confirmat majoritàriament el TSJ, és un problema fals.
Amb encert, la magistrada passa de l'òptica jurídica a l'efectiva, que cal tenir almenys parcialment en compte a l'hora de decidir sobre aquestes qüestions. Segons dades del Departament d’Ensenyament, l’evolució del nombre d’alumnes estrangers entre els anys 2000-2011 s’ha incrementat en un 537%. Segons el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, i en referència a l’any 2010, el 56% deIs catalans van tenir el castellà com a llengua inicial i d’ús habitual. El 32% dels catalans utilitza exclusivament el català a casa, el 20% amb els amics i a la feina, i el 55% en els estudis. Pel que fa a les competències lingüístiques, si bé tots els catalans entenen, saben parlar i saben escriure en castellà, el 95% entén el català, però només el 77% el parla, i el 60% l’escriu. D’aquestes dades es conclou que l’ús del català continua sent minoritari i, per tant, el centre de gravetat ha d’afavorir “el objetivo de la normalización lingustica en Cataluña”. Per tant, ben podria afirmar-se que el TS ha volgut ser més papista que el Pontífex Màxim, que és el TC.
Cal finalment recordar que l'art. 11.1 de la citada Llei d'Educació de Catalunya, que estableix la llengua catalana com a preferent, és vigent i s'aplica, que no ha estat anul·lat i que tampoc no ha estat recorregut davant del TC (tot i que ben podria entendre's virtualment posat en entredit arran l'anul·lació d'aquest punt a l'Estatut). En tot cas, l'art. 11.1 és encara dempeus, així com també l'art. 11.3, que és el moll de l'os del sistema educatiu, que disposa que "els alumnes no poden ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada