Paradoxes del dret administratiu contractual

I

Els contractes, com diu el refrany llatí, s'han de complir perquè el que es pacta és sagrat. L'Administració Pública acostuma a pagar tard i, en aquests darrers temps, massa tard. No paga als contractistes i aquests, llavors, per manca de liquiditat, entren en concurs de creditors. Aquesta és una de les causes d'inhabilitació, previstes a l'art. 60 de la Llei dels Contractes del Sector Públic, que impedeix que les empreses, en el futur, tornin a ser contractes per les Administracions. En altres paraules: ser contractat per una Administració pot implicar, precisament perquè el sector públic no paga, que mai més no es permeti a l'empresa de ser contractada. 

II

L'Administració es reserva el privilegi de dirimir els conflictes que puguin sorgir entre aquesta i una empresa contractada. Aquesta jurisdicció és la contenciosa-administrativa, val a dir, la seva. Ara bé, què passa quan el contractista, com té tot el dret a fer, subcontracta? Llavors aquí sorgeix una relació privada, que es regeix per la jurisdicció civil. En altres mots, el contractista podrà ser judicialment obligat a pagar els seus proveïdors i ell no podrà, judicialment, exigir el pagament que li deu l'Administració. El problema és que, com sol passar, l'empresa, puix que no té liquiditat, no pugui arribar a pagar proveïdor i subcontractistes.