El senyor Pérez Rubalcaba, quan era mer candidat, val a dir, ningú des d'un punt de vista governablement, va avenir-se a pactar amb el llavor President del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, que reintroduís l'Impost sobre el Patrimoni. Aquest primer fet ja fot, però no representa en si mateix el moll de l'ós. Altrament, cal centrar-se en l'exposició de motius del Reial Decret Llei 13/2011, de 16 de setembre, que reactiva aquest Impost. Aquesta Exposició fou probablement encarregada a una persona amb una tendència sistemàtica a la contradicció, car s'hi veuen enfrontades dues sinèrgies en tensió irreconciliable. Primera tendència: la Llei 4/2008 va suprimir l'IP "per haver disminuït la seva capacitat redistributiva, atès que gravava principalment patrimonis medis". Segons tendència: el RDL 13/2011 retorna l'efectivitat a l'impost a fi de "recaptar més en qui més té", d'acord amb el principi d'equitat i, alhora, indica que "no s'introdueixen modificacions substancials en l'estructura de l'impost". En què quedem? La raó, però, és clara i no calia ni tan sols palesar-la: el principi d'estabilitat pressupostària. Tot comptant, enlloc aquí dic que convingui o no aquest Impost -crec, de fet, que sí s'escau avui dia, ateses les circumstàncies- el que critico és la voluntat dels socialistes espanyols de voler vendre gat per llebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada