La política enemiga de la lògica

A l'hora de mesurar seriosament ens calen números. Les coses, postulà Pitàgores, són números. També la política ha de ser mesurada d'aquesta manera. Almenys, em fa l'efecte, en aquells aspectes susceptibles d'objectivació. I, sobretot, els polítics haurien de saber més matemàtica per no incórrer en contínues paradoxes, errors, contradiccions i, al capdavall, a fi de no incomplir el seu mandat. L'incompliment, la primera causa que ha malmès la política de dins cap enfora. En aquesta línia, els càrrecs electes haurien de saber lògica, lògica pura, com a base de qualsevol gestió. Fins aquí, les causes. Tanmateix, els efectes també són notables: tan bon punt la gestió s'enllesteixi, el polític que sap de números dirà públicament: Vet aquí els resultats! He complert tot indefectiblement!. I tornem a la causa: els responsables de la res publica no prometran el que és d'impossible compliment. El compliment, la reconstrucció de la política.

No és un model absolut, ans un criteri més. Un recolzament addicional davant l'enorme tasca, incommensurable, de refer la bonafiança en la política democràtica. Potser -encara no ho he descartat del tot- no podrà ser fet. Ara bé, en cas que sigui possible, la clau aquí començar per resoldre numèricament tot el que, sense obstacles ètics rellevants, pugui ser resolt d'aquesta manera. 

Un exemple palès. La vicepresidenta Joana Ortega (La Vanguardia, 16.1.2012) ens fa saber el que l'amoïna: que hi hagi "massa administracions". Suggereix l'eliminació dels Consells comarcals, sense esmentar en la crítica, però, les Diputacions. Ofereix, al llarg de l'article, només dues dades: que "avui dia els Ajuntaments destinen entre el 25% i el 30% dels seus pressupostos a finançar serveis que, de fet, no els són propis i que haurien de ser prestats -i pagats- per la Generalitat o l'Estat". L'altra dada és democràfica, així que només albira una realitat ja ben visible: "més del 80% de la població es concentra en menys del 15% del territori". No hi ha aquí ni lògica ni matemàtica per enlloc. Ens endinsem per aquest camí a la típica conversa sobre quin és el color que més t'agrada, que acaba en un "tot és opinable". Ja n'hi ha prou d'una política sense cap ni peus. Els fets són números i, doncs, cal menar endavant més fets. Noves realitats que s'assemblin al que es vol. La resta són paraules desvinculades que fan la seva vida privada més enllà de la realitat assenyada i xifrable.