Primer de tot, saber que els catalans són poc opositors. La raó: hi ha més mercat privat i, posats a triar entre un mercat privat tradicionalment ric i un càrrec de funcionari, els catalans han acostumat a escollir el món privat. Altrament, a altres zones d'Espanya no n'hi ha, directament, de sector privat. Per tant, oposicions. Això porta al PRIMER CRITERI: l'inspector d'Hisenda és estranger i, ben pot ser, vulgui tocar el dos tan bon punt pugui. Arreu al seu despatx, pòsters de Badajoz, posem per cas. El criteri consisteix a esperar que canviïn l'inspector, perquè marxarà el que ens està inspeccionant, potser, abans no acabi d'inspeccionar. Llavors caldrà començar, des de cert punt de vista, de bell nou. Endarrerir la feina i arribar a la caducitat (12 mesos) i, amb sort, atènyer la prescripció (4 anys). Llavors, la matèria inspeccionada serà completament tancada, per sempre, per a qualsevol inspector.
El SEGON CRITERI és que l'inspector, per definició, sempre vol trobar alguna cosa. És la seva funció: trobar coses ignorades per l'Administració Tributària. És la seva expectativa. Per això, cal deixar trobar-li el xic a fi que no torbi el gros. O millor dit, fer-li trobar el petit per amagar-hi rere el gran. Exemple: deixar-li trobar un cotxe particular com bé afectat a l'activitat econòmica en l'IRPF i no deixar-li trobar el vaixell, que també tenim dins dels registre de béns afectats.
El TERCER CRITERI és que es jugui amb el seu volum de treball. En altre paraules, un afer senzillíssim, complicar-se'l fins a l'extrem de barrejar papers, trastocar taules d'excel perquè no s'hi puguin llegir els números, barrejar les caixes de documents, tacar els papers de xocolata, de fuet, de diversos tipus d'oli, etc. Això genera despeseració, errors i, finalment, desistiment.
El QUART CRITERI és que descobreixi deutes que siguin cobrables. En relació al segon criteri, el que ha de poder trobar l'inspector ha de ser cobrable, financera-econòmicament i moralment per part de l'AEAT. D'una banda, si és massa alta la quantia amb la qual topa, el crèdit de l'Administració no serà mai satisfer, perquè no el pagarà ningú. La societat es dissoldrà. L'empresari es quedarà completament embargat. I no serà cobrat el deute. D'altra banda, jugar amb el fet que: hi ha més de cent treballadors que, si tanques aquesta empresa, serà fotuts al carrer. La insolvència empresarial i la destrucció de teixit productiu és un argument convincent davant el cor no insensible dels inspectors.
El CINQUÈ CRITERI és que tots els inspectors, a partir del novembre, deixen de tenir bonificacions per l'abastament i èxit de la seva feina al llarg de l'any i, per tant, és una data a considerar i meditar. Si no descobreix fins aleshores, l'inspector es calma i descansa. Abans d'aquella data, no. Els documents que hem de lliurar a Hisenda, si podem triar lliurar-se'ls abans o després de la data de les bonificacions, millor després. En altres paraules, l'inspector és també una persona humana com nosaltres que té interessos materials, tangibles i que, sobretot, no representa pas un ordre superior que sigui, in se, més defensable que el nostre, sigui quin sigui el nostre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada