L'exigència de claredat és universal. En la foscor desapareixen totes les coses i, el que és més greu, les diferències entre les coses. Cal veure-hi cal, fer veure-hi molt clar. Diu Bacon que truth will sooner come out of error than from confusion. Té raó. L'error es corregeix, mentre la confusió pot necessitar de vegades un treball d'ordre que és inassolible. Destriar no és pas fàcil: la realitat tampoc no ho és. Voler entendre és la voluntat de superar les dificultats de la comprensió i sobretot de la mateixa realitat.
Avui m'he llevat i he vist al pòrtic de La Razón que "ETA quiere colar a 882 concejales para gestionar 300 millones de euros". Obviament m'he espantat, pensant en fugir, tot qüestionant-me: què faran els terroristes amb 300 milions? És inquietant. Els altres titulars són: que la Generalitat no "arropa" a Matute en el lliurament del premi Cervantes, que l'àrbitre del partit del Barça-Madrid d'ahir al vespre va facilitar immensament la victòria blaugrana, que Salgado fa callar sis autonomies que es "rebel·laven" i que "los sindicatos se van de puente". L'anomenada caverna mediàtica espanyola no és que defensi una ideologia - la dreta, perfectament respectable com a ideologia sòlida, històrica, útil per a alguns i amb un ferm seguici - sinó que representa una grossa mentida, una irrealitat, perquè no fa cap distinció, no atorga claredat, tot amparant-se en l'aparença d'una claredat absoluta.
Davant la foscor, primer de tot, xifrar-la, adonar-se'n i, en segon lloc, dur un fanal a la mà, per lluitar-hi contra. Nogensmenys, Madrid, 2011: per seguir en la seva línia, s'han d'inventar un món. Quan la contradicció entre la mentalitat madrilenya, encara centralista, de l'Espanya negra, i la realitat, arribi fins a extrems inimaginables, aleshores ja serà massa tard per admetre quina és la realitat. La realitat ja serà una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada