Avui em passejava per una llibreria: malauradament no seré aquí per Sant Jordi. Veia les novetats. L'excés de publicitat fa que paris la mirada en el més llampegant. Una de les novetats es titulava: "Si tu em dius vine, ho deixo tot... Però digue'm vine" d'Albert Espinosa. Com dic, han fet tanta publicitat arreu que ben pot ser que sigui un dels èxits editorials. Se'n sentirar parlar.
Des del primer moment, però, alguna cosa se m'ha entrebancat. Havent llegit el títol, tot d'una he dubtat. Això de "digue'm" no em sonava gaire bé. Del cert, és "digues" l'imperatiu i, doncs, s'ha de dir "digues-me". Jo no sóc pas un català de soca-rel i, tanmateix, resulta culturalment intranquil·litzant que el títol d'un dels llibres més coneguts cometi d'entrada una errada tan grossa.
És veritat, d'altra banda, que col·loquialment sol dir-se "diga'm", com també acostumen a dir els valencians. Ara bé, que quedi clar: només "digues-me" és correcte.
No estic segur que l'Albert Espinosa hagi escrit el llibre en català o que, més aviat, l'hagi traduït o fet traduir. En qualsevol de les opcions, no jo me'n refiaria ni un pèl del colossal èxit editorial.
Aquestes gran editorials solen tenir "lapsus" similars. La caiguda dels gegants, l'últim llibre de Ken Follet, va haver de ser revisat en la seva versió catalana per una nefasta traducció a corre-cuita. A més és curiós que quasi totes les editorials parlen de 2ona, 3era, etc., edició quan el que vol dir és reimpressió. És contradictori que les mateixes editorials no parlin amb propietat...
ResponEliminaSens dubte, reimpressió, que fins i tot hauria de dir-se "correcció". El més penós és aquí, però, que l'Espinosa aquest va escriure, sembla ser, el llibre en català. Com es nota que a Catalunya encara prop del 50 % no sap escriure en català!
ResponElimina