La millor crítica, incomparable amb cap altra, de la resolució del Suprem del mes passat contra Sortu, la trobem al vot dissident de la mateixa interlocutòria de la mateixa Sala. Aquest vot particular, recolzat per 7 dels 16 magistrats, desmunta i refuta, amb contundència i excel·lència constitucional, tots els arguments del vot anomenat dels 9 magistrats de la majoria.
Darrerament s'ha vist com les associacions de víctimes del terrorisme han unitàriament segrestat els partits hegemònics. Tot i aquesta hegemonia, els maneguen, de fet, com titelles. El victimisme dels grans és força patètic. Aquestes víctimes -per definició, sempre molt parcials i, per tant, susceptibles d'errar- han tingut la potestat d'unir tots els poders, legislatiu (Llei de Partits Polítics), executiu (tant el PP fins el 2004 com suara el PSOE) i el judicial (l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem), per no trobar cap mena d'obstacle en el camí devers, com diuen ells, "un País Vasco de vencedores y vencidos", tenint en compte, és clar, que els "vencedores" seran les víctimes i els madrilenys. Quina és aquesta lògica?
Com he dit, el vot dissident del Tribunal Suprem ens ho aclareix (FJ 8.6. C): "Dado que toda argumentación jurídica contiene cierta carga retórica, no debe atribuirse relevancia a ciertos paralogismos en que podría haberse incurrido al valorar indicios de signo contrario (por ejemplo: 1. Si los miembros pertenecientes a organizaciones políticas de la Izquierda Abertzale no concurren al acto de presentación de la nueva organización política, se interpreta que se trata de ocultar que ésta procede de aquella; pero si, por el contrario, concurren a un acto político celebrado poco antes de la presentación del nuevo proyecto político, se interpreta como una demostración de la continuidad con el partido ilegalizado; y lo mismo, a la inversa, con los promotores. 2. Si no han existido discrepancias entre la Izquierda Abertzale y ETA, como se afirma en la resolución de la mayoría, se interpreta que esto demuestra un desdoblamiento de actividades y una coordinación entre ambas; pero si en el escrito de alegaciones se sostiene que pueden haber tenido discrepancias y desensiones, esto comporta que se identifica a la Izquierda Abertzale como una unidad orgánica y funcional vinculada a ETA). [...] La inferencia realizada por la mayoría no puede considerarse probada por no presentar, según el canon de la lógica, los indicios considerados suficientes [...] por ser la inferencia obtenida, aplicando el canon de la suficiencia, excesivamente abierta". Això significa que l'ezker abertzalea, faci el que faci, serà il·legal. En altres paraules, s'ha fet, de facto, el que és inconstitucional: il·legalitza idees.
Ja n'hi ha prou, tot comptant, de fer servir la fal·làcia de l'argument de l'autoritat. "Ho ha definit així el Suprem i, per tant, ETA és Batasuna i, doncs, ETA és Sortu i ara Bildu", diuen sensa adonar-se de què estan dient Primer de tot perquè el vot de la majoria, dels 9 magistrats, no diu això, de cap manera, ans marca una possible vinculació, contingent, accidental i temporal, però, segons ells, suficient, entre les dues entitats, que per descomptant és força lluny de poder ser considerada base d'una identitat, com volen els col·lectius susdits. En segon terme, perquè el Suprem ja no té una veu única, per primera vegada: així doncs, el Tribunal també pot ser un argument d'autoritat, més legítima em fa l'efecte, del contrari, de la que serà finalment la irremeiable legalització plena de la democràcia basca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada