Per on començar?

d'ell vaig aprendre 

que cal entrar a l'estació final

a tota velocitat

"Astàpavo", Joan Margarit

L'escrit de Lenin Per on començar? del 1901 sintetitza les fites indestriables i indestructibles del famós pamflet  posterior Què fer?. Parem atenció a aquestes fites.

Primer de tot, constata: "en els darrers anys la pregunta "què fer?" sorgeix davant dels socialdemòcrates russos amb especial insistència [...] es tracta de saber quines són les passes pràctiques que cal donar". Admet, tot seguit, que "encara no hem resolt el problema del tarannà i dels mètodes de la lluita". Palesa un risc: "l'eclecticisme sense principis que és incapaç de distingir entre les tasques immediates i les necessitats permanents". Cal sortir del "si les circumstàncies canviessin en vint-i-quatre hores, també caldria canviar de tàctica en el mateix temps"; el cas és que, però, "en vint-i-quatre hores és possible revisar la tàctica de l'agitació respecte un problema particular". S'ha de treballar en moments de decadència de l'esperit revolucionari, perquè "en temps d'explosions ja és massa tard per crear una organització". I no oblidem una cosa: "per canviar de tàctica, cal començar per tenir-ne una". 

Se li deia que "el moment històric havia plantejat davant del partit un problema absolutament nou: el terror". Això, però, era fals: "el terror no és un problema nou". Lenin diu: "en principi, mai no hem rebutjat el terror ni podem tampoc rebutjar-lo [...] perquè és perfectament aplicable, i essencial". Això no obstant, "en les actuals circumstàncies aquell mitjà de lluita és inoportú", per no estar dirigit des d'un centre. Els vincles entre les organitzacions revolucionàries és la base de l'èxit: el terrorisme dificulta la unió i, per tant, sols és recomanable quan hi ha una organització unida que el regeix. 

En tal supòsit, "el terror no esdevindrà mai ordinari". En suma, no s'ha de dir "assaltem" o "carreguem", ans "organitzem degudament el setge a la fortalesa".

Altrament, responent al "què fer?", ens diu que "la primera passa és la creació d'un diari polític per a tota Rússia". Insisteix: "és el que més necessitem". La realització de dita proposta permet "reforçar l'agitació dispersa": marcar els principis, la doctrina, les accions fermes. I molt important: el diari ha de ser per a tota Rússia. S'influeix mitjançant el mot escrit: la resta són utopies, ens diu. Cal, finalment, que aquest diari sigui polític, per denunciar els excessos i abatre els obstacles polítics. El pressupòsit és que existeix una força: el proletariat revolucionari, que vol, primer, denunciar el tzarisme i, al cap i a la fi, foragitar-lo. 

Finalitats del diari són, doncs, difondre idees, educar, guanyar aliats. Sobretot, emperò, el diari és "un organtizador col·lectiu" que faci "el treball general". Afegeix: "la tasca d'avui dia és relativament fàcil: recolzar els estudiants que han sortit al carrer, a les grans ciutats; demà se'ns plantejarà, però, quelcom més difícil: donar recolzament a obres a l'atur. Demà passat, podrem fer un aixecament de camperols". En altres paraules, cal agermanar, refermar, consolidar "la disposició combativa", per redreçar-la i fer-la plenament apta a una revolució total. 

No n'hi ha prou, tanmateix, amb un assalt ben organitzat. L'autocràcia és més forta. Contràriament, "és molt possible, i històricament més probable, que l'autocràcia caigui sota la pressió d'un d'aquells instants convulsos espontanis". Igualment, cal aprofitar les "complicacions polítiques imprevistes, que constantment amenaça des de totes les parts". D'aquesta manera, serà possible el "gir".