dissabte, 26 de març del 2011

Garrot vil al Tribunal Suprem: aplicat a Sortu

Entro al web del TS, tot cercant els fonaments jurídics, les raons, de la il·legalització de l'ezker abertzalea. No ho trobo per enlloc: no hi són. Veig, però, que el Tribunal cassacional ens atorga el goig de visitar-los els dies 24-27 de novembre d'enguany. Hi paro atenció. Ens ho comunica així: "el Tribunal Supremo abrirá sus puertas a la ciudadanía, bajo el lema "la justicia a tu servicio". El Alto Tribunal pretende dar respuesta al gran interés de la sociedad por conocer qué es y como funciona la Justicia. Los asistentes al Tribunal Supremo disfrutarán de una exposición donde contemplar uno de los garrote vil depositados en el Alto Tribunal, tras la supresión de la pena de muerte en España. El objetivo principal de esta iniciativa es acercar la Justicia a la ciudadanía". És força interessant que l'escrit aclareixi que ja no hi ha pena de mort a Espanya, per si un cas algú, potser, no se'n sabia avenir i, arran del garrot vil, pensava que al Suprem apliquen la pena capital trencant el coll. És així? A mi em fa l'efecte que el Suprem ha matat la democràcia a Euskal Herria. Sortu no concorrerà a les eleccions municipals. Esperar els fonaments jurídics d'això, canviarà alguna cosa? Comprendre la mort l'alleugereix, o no.  

----------------

Ara, amb els fonaments jurídics a la mà, diem: s'ha violat el principi de cogitationes poenam nemo patitur (no s'imposen penes a pensaments). S'ha condemnat pensaments, perquè el partit encara no ha dit res, no ha fet res, perquè encara ni tan sols ha estat inscrit com a partit al registre. Els pensaments, les intencions, no són pas contràries a la llei, ni és clar a la llei de partits. Torna l'Espanya de la Contrarreforma: cal, doncs, un nou Luter. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada