La Llei del Notariat, del 28 de maig del 1862, ha complert 150 anys. Va transformar aquest antic ofici privat en una funció pública (el protocol passava a ser propietat de l'Estat, segons el seu art. 36 LN), i així mateix va absorbir les funcions dels corredors de comerç i agents de canvi i borsa, tot unificant, talment, la fe pública extrajudicial (implicà, de retruc, l'escessió de la fe pública judicial i l'extrajudicial).
La seguretat jurídica, que es basa també en les funcions de les Notaries (n'hi ha 3.000 a tot Espanya), vol dir que les relaciones jurídiques derivades del funcionament dels mercats es desenvolupin eficaçment: "la discussió" sobre què s'ha pactat és l'excepció.
La seguretat jurídica, que es basa també en les funcions de les Notaries (n'hi ha 3.000 a tot Espanya), vol dir que les relaciones jurídiques derivades del funcionament dels mercats es desenvolupin eficaçment: "la discussió" sobre què s'ha pactat és l'excepció.
El món pot canviar, ara amb la crisi, però la seguretat jurídica notarial seguirà allà, manifestant-se a través de les antigues i noves necessitats que la sol·liciten. En la línia de les "noves", potser fóra bo que els notaris asumissin, a través de l'esperada Llei de la Jurisdicció Voluntària encara inexistent, funcions que, no només descarregarien les autoritats judicials, sinó que alhora permetria servir la societat d'una manera més perfecta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada