És clar que la llibertat sols té sentit atènyer-la a través de la llibertat, això és, d'un procés democràtic. Quan dic "procés" no em limito a un dia amb urnes, sinó a un conjunt de manifestacions, algunes més unànimes que d'altres, en què el poble pren la paraula per alguns dels seus canals. És clar que, abans d'arribar a la llibertat supraindividual d'un país, com projecció d'un mateix, potser caldria entendre's lliures com a individu, en la mesura que existeixi el lliure albir i no el determinisme. Tot plegat, tanmateix, és força abstracte: quina és la democràcia específicament catalana?
Crec que a l'hora de respondre cal dir que la caracterització de la democràcia a Catalunya passa, entre altres coses, pel cost del Sevillano, el tren amb el quan van arribar a Catalunya la majoria del 1,2 milions d'andalusos que van marxar de la seva terra entre la dècada dels 60 i 70, costava 17 pessetes i tricava 18 hores. El 90% dels andalusos que es van instal·lar llavors en municipis catalans no van tornar a viure als seus llocs d'origen. Actualment hi ha al voltant de 655.000 catalans d'origen andalús. Aquí ja no es pot parlar de turistes, ans de catalans que tenen idees, en molts casos, radicalment oposades a les dels catalans amb cognoms de la Plana de Vic.
No establiré conclusions circulars.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada