Només poden ser víctimes de violència de gènere les dones, en sentit estricte. En altres paraules, que una dona assassini al seu marit, o que un home assassini el seu marit, no és violència de gènere. L'art. 23 del Codi Penal és clar: només la dona. Així ho veu la sentència del Tribunal Suprem del 6 de març del 2012, amb nº 11799, al seu FJ 4: "la norma cuestionada aquí es la circunstancia de parentesco y que por tratarse de una pareja homosexual -dos hombres-, se está extramuros de todo supuesto de violencia de género, pues ese "género" es según la Ley única y exclusivamente la mujer, no pudiendo ser víctima el hombre". Per tant, els crims entre una parella d'homosexuals casats sols pot donar-se "parentecs". Una vegada més, inadequació entre dret civil -matrimoni- i dret penal -agreujant de mer parentesc-, com se'ns diu al mateix FJ "la relación estable a que se refiere el art. 23 Cpenal incluye tanto la pareja heterosexual como la homosexual, y ello en virtud de la Ley 13/2005 de 1 de Julio de reforma del Ccivil que reconoció el matrimonio entre personas de igual sexo en clave de absoluta igualdad que el matrimonio heterosexual".
Un rigorista afirmaria, però, que en un matrimoni d'homosexuals de dues dones, si la muller assassina a la seva dona, llavors sí que deixarien de ser penalment parents, passant a ser el cas un cas de violència de gènere. Caldrà esperar sentències sobre aquest extrem.
Un rigorista afirmaria, però, que en un matrimoni d'homosexuals de dues dones, si la muller assassina a la seva dona, llavors sí que deixarien de ser penalment parents, passant a ser el cas un cas de violència de gènere. Caldrà esperar sentències sobre aquest extrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada