La Constitució espanyola, almenys a dos punts, parteix d'un pressupòsit segons el qual mai no pot ni podrà canviar res.
Primer de tot, l'art. 16.3 estableix que "els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica". Aquí, en cert sentit, s'està afirmant que les creences religioses de la societat espanyola sempre serà el catolicisme, encara que els poders públics puguin arribar a adonar-se, atès que ho tenen en compte, que ja no és catòlic el poble espanyol.
En segon lloc, l'art. 20.3 ens diu que "la Llei regularà l'organització i control parlamentari dels mitjans de comunicació social depenents de l'Estat o de qualsevol ens públics i garantirà l'accés a susdits mitjans als grups socials i polítics significatius". Se sap molt bé, a l'hora d'escriure aquest article, que "l'accés" i "la significança" estan vinculats: els grups socials i polítics que va tenir durant el franquisme un accés als mitjans de comunicació eren llavors els que són significatius. Si no hi ha accés, però, no s'arriba mai a esdevenir grup significatiu. En conclusió: els grups significatius sempre tendiran a ser els que van poder accedir en els temps de la barbàrie i, el que és encara més grup, avui encara són els mateixos.
D'aquests dogmes apriorístics, n'hi ha molts més. Ja ens anirem veient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada