Gernika, 75 anys

"la víctima dels bombardejos de Gernika va ser primer de tot la veritat"

José Antonio de Agirre y Lekube va ser el primer lehendakari d'Euzkadi. Va impulsar l'Estatut de Lizarra, de tarannà nacionalista i carlí, que llavors incloïa Gipuzcoa, Bizkaia, Araba i Nafarroa. En aquest impuls cal recordar que el 1931 dels 220 ajuntaments navarresos que varen poder votar-lo, 200 van triar-lo (89,93% de la població), mentre només 3 (això és, el 0,8%) volien Estatut navarrès. Indalecio Prieto va dir, amb la típica incomprensió castellana, que les relaciones que varen ser acordades entre el País Basc i l'Església Catòlia feien que la voluntat estatutària fos la de crear un Gibraltar vatiscanista. No per això, tanmateix, Nafarroa va marxar de l'Estatut basc ja el 1932, que va ser quan s'enfrontaren 108 municipis navarresos (38,7% de la població) a 123 (el 53%). El PNB va seguir cercant un acord basc-navarrès que va perllongar-se quatre anys, intentant nombroses versions cap de les quals reeixides, i que a la fi va transposar-se en el susdit Estatut de Lizarra, mer projecte, ja havent-se iniciat la Guerra Civil, el juny del 1936. Pocs mesos després el Govern de Burgos va declarar, a l'estil Ferran VII quan tornà de l'exili, que res semblant a la llibertat havia existit mai. Euskadi i Catalunya no havia existit com a poble políticament organitzat. Agirre va administrar el poder que democràticament (arran del jurament: Gernikako Zuhaizpean, herri ordezkarion aintzineannere agindua ondo betetxea zin dagit, val a dir, jura el seu càrrec per l'arbre de Gernika, símbol de les llibertat del poble al qual pertany) encara tenia "amb el màxim rigor contra els que en qualsevol moment intenten produir la menor pertorbació" a l'hora de manar sobre el euzko gudarostea, exèrcit basc. Ara bé, s'hagué d'exiliar a França i, com passà amb Josep Irla, és el seu successor que torna a casa, Jesús María Leizaola. Tornà Leizaola el 1979, essent reelegit amb el PNB el 1980, per poc després abandonar el seu escó i dedicar-se a la poesia històrica. L'Estatut basc del 1979 -xacra i flagell del que és respecte el que vol- és l'anomenat, del cert de forma poc adequada, com "de Gernika". Espanya, altrament d'Alemanya (per veu de Roman Herzog, president de la República, que indemnitzà amb 1,5 milions d'Ajuntament), no ha reconegut mai els fets del poble biskaià.

Gernikako Zuhaizpean